Sunday, February 24, 2013

El que està passant a l'Església, la por del Papa, i la profecia de Sant Malaquies.


Sant Malaquies. Imatge de Patricia Drury a la viquipèdia.
.
.
.
Vist des de fora, i sense mal rotllo, sembla que el Papa tingui por. 
Por de què? 
Hi ha moltes possibilitats. La menys creïble és la versió oficial; la que diu que té por de no tenir forces. 
Si confiés prou en els seus segons i tercers, no li faria por no tenir forces. Si tingués un bon equip i tot fos clar, podria ser Papa des del llit. Si els seus segons i tercers fossin persones honestes, no tindria por d'endur-se a la boca el menjar que li porten (per dir-ho metafòricament).
En la meva opinió, el papa podria tenir por dels documents que el seu majordom va fotocopiar i que poden estar en mans de ves a saber qui, i que podrien comprometre a ves a saber quantes persones de més amunt i de més avall, posant en perill la supervivència de la mateixa Església. 
El papa podria tenir por que algú acabés amb la seva vida de manera que semblés una mort natural; por, no tant per por a la mort, (que no crec que en tingui) sinó por perquè aquell qui el mataria tindria organitzat el conclau a on guanyarien els seus acòlits (s'hauria de veure si realment el proper conclau està lliure d'aquest perill). 
El papa podria tenir por que, a causa de la fuga de documents, i d'aquí a poc, hi hagués un papa acusat, o imputat, per a qualsevol falta fonamentada en els papers robats (de manera falsa o veritable, tant se val). 
El papa podria tenir por del fet que la seva feblesa creixent permetés que l'Església fos governada per qualsevol dels cardenals que (segons el diari italià La Repubblica) han col·laborat en el blanqueig de diners de la màfia, o per qualsevol dels prelats que (també segons La Repubblica) predicant una moral sexual arcaica i estricta, es troben hipòcritament a les saunes o a altres racons de Roma per a gaudir del que ells prohibeixen als seus súbdits. 
El Papa confia (ho vull creure així) que del conclau, i per intervenció divina, hi sortirà un pontífex jove, diferent, nou, que tindrà la decisió, l'astúcia i la valentia, d'escombrar els indesitjables del poder. 
L'error del Papa (segons la meva opinió) és permetre que Tarsício Bertone sigui el degà del col·legi cardenalici, i que, per tant, sigui el qui durà les regnes de l'immediat conclau. Em refereixo al mateix Tarsicio Bertone a qui el passat 20 de setembre li va ser concedit el IV Premi Internacional Comte de Barcelona; al mateix Bertone de qui el diari italià La Repubblica publica que no ha deixat de posar traves als intents de fer més transparent el IOR (L'Institut de les Obres de la Religió). Institut el qual, segons el diari La Repubblica, podria tenir vinculacions amb la màfia, amb polítics corruptes, amb terroristes i amb fabricants d'armes. També explica La Repubblica com en Tarsicio Bertone va desmuntar en poc més de sis mesos la comissió de cardenals que s'havia format per a treure a la llum tota la foscor de la gestió econòmica de l'IOR. A banda d'això, i des de l'1 de gener, el Banc d'Itàlia ha decidit suspendre les operacions amb els caixers del Vaticà, perquè aquests no compleixen les exigències internacionals contra el rentat de diners. Només per l'ombra de la sospita ja n'hi hauria prou per a fer-lo fora; el Papa hauria d'assumir aquesta responsabilitat abans de deixar el càrrec; igual com hauria d'excloure del conclau a Roger Mahony, sospitós de no haver actuat amb contundència contra sacerdots pedòfils als Estats Units; i acusat, també, d'haver-los encobert.
Sospito, igualment, que el Papa té por del que pugui passar al període de "Seu Vacant", ja que està estudiant de publicar un decret "Motu Proprio" que acceleraria l'inici del conclau.

Veient tot això, jo podria dir que tant se val, que, fet i fet, ja no em considero catòlic, i que cadascú recull el que sembra; que l'església porta segles essent una institució intolerant i que en certs moments històrics fins i tot ha estat de manera indiscutible una institució criminal. Però el fet és ara per ara, l'església és una religió més; i com a religió és respectable; i els milions de persones que hi creuen i que la tenen com a fonament de la seva vida mereixen una mica més de respecte per part dels que s'autoproclamen pastors i guies. Podria dir també que les idees del Papa i les meves estan a les antípodes les unes de les altres, i que no haig de perdre temps lamentant-me de les dificultats d'un oponent ideològic, però no ho veig pas així. El que separa les persones no són les idees sinó les intencions i les actituds. Jo puc estar més a prop d'un integrista carca i antiquat, amb un concepte doctrinal primitiu i fins i tot perjudicial per la societat, però que situa l'amor per damunt de les idees... que d'un progressista que fóra capaç de matar per allò en el que creu. I en aquest sentit, i sense sentir-me a favor del seu pensament, sí que em posiciono al costat de qui vull creure que ha fet un intent honest, però insuficient, de netejar la porqueria de dins del Vaticà; dins les limitacions amb què l'ha penat l'educació repressiva i classista que ha rebut; actuem segons som, i no triem qui ni com som.

Crec que el Papa s'equivoca si se'n va perquè té por; si té por, no té fe. 
No ha de tenir por ni dels seus propis errors, ni del que puguin publicar d'ell en un futur proper, ni de les conseqüències de les seves decisions valentes. 
Abans de la setmana que ve, quan li arribarà l'hora d'abdicar, a més d'en Bertone, hauria d'haver expulsat del col·legi de cardenals aquells dels quals sospita que tramen conxorxes per aconseguir el poder del Papat. Sospito que n'hi ha uns quants que ara per ara ja estan confabulant per aconseguir la poltrona que quedarà buida; aconseguir-la significaria per a ells poder continuar amb la corrupció dels diners i de la hipocresia. No cal ser gaire espavilat, ni rebre excessives llums per part de l'Esperit Sant, per a saber qui són els que no han d'entrar al conclau. 
Parlant d'infal·libilitats, avui El País publica un reportatge interessantíssim sobre l'aberració de la infal·libilitat papal (que en alguns moments de la història de l'església, i abans de ser proclamada dogma, va ser considerada un gran pecat) la seva història i algunes altres misèries de l'església.
Els dies que vindran ens aniran aclarint els esdeveniments. 
De moment, i com a curiositat en la qual no crec però que em fa gràcia, us transcric la profecia de Sant Malaquies referent al proper Papa:

In persecutione extrema Sanctae Romanae Ecclesiae sedebit Petrus Romanus, qui pascet oves in multis tribulationibus; quibus transactis, civitas septicollis diruetur, et Judex tremendus iudicabit populum suum. Finis.

Enmig de la persecució extrema de la Santa Església Romana, PERE el ROMÀ s'asseurà, i pasturarà les ovelles enmig de moltes tribulacions. Després, la ciutat dels set turons serà destruïda i el Jutge terrible judicarà el seu poble.

Val a dir que Tarsicio PIETRO Evasio Bertone, va néixer a ROMANO Canavese.

Si Bertone surt Papa en continuarem parlant...

4 comments:

Ferran d'Armengol said...

Doncs escolta, això ens perjudica als qui vivim per aquí? Si d'aquesta manera acabem amb una infàmia que ja dura dos mil anys, potser caldrà posar-nos a seure i mirar. Però clar, cal saber quines conseqüències ha de tenir per a nosaltres i si ens perjudica poc o molt, haurem de fer santament com deia aquell; "que Déu ens agafi confessats" que les coses estan ja prou embolicades.

Sergi said...

Encara que no em pertoca, responc una mica al Ferran. El que ens perjudica als que vivim aquí és pagar amb diners públics el manteniment de l'Església Catòlica (l'excusa de "si no vols, no marquis la x" no em serveix, a no ser que hi hagi una x per l'Església Musulmana, Jueva o Pastafari o pels no creients. A més hi ha tot un entramat de societats religioses que reben diners públics per mil i un conceptes).

Per mi, el que demostren les informacions relacionades amb el que s'exposa al post (una mica obscurantista això de les intrigues vaticanes però l'obscurantisme no el posa ningú més que el vaticà) és que com més lluny estigui l'Església dels diners, millor.

A l'Església Catòlica jo hi veig dos tipus de persones. D'una banda hi ha els que busquen la fe i l'amor al proïsme, que estan a les parròquies de barri, a països del Tercer Món, a associacions sense ànim de lucre. De l'altra hi ha els que busquen el poder, que es troben al Vaticà, als bisbats i allà on corren els diners obscurs.

Per mi els primers són els que realment busquen a Jesucrist però són els segons els qui manen a l'Església.

Josep said...

Jeremias, faig un parèntesi en la vostra conversa per dir-te que el 13 de març, a les 18.00 h, presentarem el llibre del X concurs Comamala a Lleida. Si hi poguessis venir a parlar del teu conte "Blues dels feliços dies" estaríem molt contents. Vaig enviar-te un mail fa dos dies però igual tenia l'adreça malament, per això t'ho deixo aquí. Si t'interessa i pots venir, o si vols més informació, escriu-me, si us plau, a la meva adreça jomapages@yahoo.es. Gràcies!
Josep M. Pagès

Jeremias Soler said...

Gràcies per la informació, Josep. M'agradaria molt venir, però els meus compromisos familiars m'ho fan impossible entre setmana i tan lluny. Si alguna vegada feu alguna presentació a Terrassa, Barcelona o rodalies... digueu-m'ho, que vindré encantat. Que vagi molt bé!