La
transparència i la nuesa vital a tots els afers, especialment als defectes i als errors, signifiquen ventades d'aire viu i pur i
el principi de la solució de tots els problemes. L'ocultació per
por a perjudicar la pròpia imatge, o la de qui sigui, produeix putrefacció i incrementa els
desgavells.
En general, les gestions orientades a assolir una imatge
determinada són un error; la imatge ha de ser l'efecte no buscat
d'una realitat més essencial i profunda, que sí que ha de ser buscada. La
bona imatge no s'aconsegueix treballant-la, sinó que arriba després
de treballar bé sense pensar en la imatge, de viure com cal i com un sent que ha de viure, de relacionar-se amb les persones considerant-les una finalitat en elles mateixes i no un instrument.
L'obsessió per la imatge
denota un cert narcisisme, esperit de competició vital, preocupació
inadequada per la superfície de les realitats més que no pas pels
mecanismes i pel cor.
La millor imatge és aquella que es desprèn de
l'ésser que viu literal o metafòricament nu, perquè aquest ésser
ens mostra allò que és. Les persones que es poden considerar
triomfadores són les que aconsegueixen anar per la vida mostrant-se
com són, sense un bri de falsedat. Hi ha poques riqueses
més valuoses que el privilegi de mostrar-se tal com un és i sentir-se
alhora serè i lliure. Vèncer la por de fugir d'un mateix esdevé la
victòria essencial de l'existència.
No comments:
Post a Comment