Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Sunday, April 21, 2013

Obsedit per la natura (entre d'altres). El camí d'un diumenge a la tarda a Sant Llorenç del Munt.



OBSEDIT
.
En realitat, quan l'obsessió té com a matèria una realitat que ens emplena de plaer, que ens construeix i que ens allibera, du per nom "passió". No renuncieu mai a la "passió". La vida es fa d'instants apassionats.
Sovint la solució de la vida passa no pas per eliminar les idees o principis que emplenen tothora l'esperit, sinó per escollir bé quines obsessions/passions convé tenir i gaudir. 
La meva principal obsessió és creure en l'existència de la bondat, i concretament en l'existència de la bondat a les persones. La meva segona obsessió és la natura en tota la seva intensitat i integritat.
La meva tercera obsessió és la lentitud i la calma, el gaudi de la vida, incloent-hi la feina ben feta. La meva quarta obsessió és l'art, les mans que fan fang, els ulls que descobreixen creacions al món que ens envolta. 
La meva cinquena obsessió és l'aigua. 
Hi ha moltes més idees, o inspiracions fixes, que m'alimenten i que em motiven; les agraeixo totes, perquè m'ajuden a no deixar entrar altres obsessions que podrien ser tòxiques. 
.
.

Obsedit amb tu
i les teves onades;
l'alè de la sal,
les alzines blanques,
quan el sol al tard
les encén, i allarga
la claror i la pau
que alenteix la tarda.

Obsedit per tu;
la pell color d'aram,
la brisa i el vent,
que asseca les sines
de corbes suaus
traçades pels signes
dels astres del cel
a la nit dels dies.

Obsedit pel déu
de l'amor que emplena
serres i espadats,
obagues i balmes;
que emmotlla la neu
amb la llum tan blanca;
el mig got és ple
de licor de calma.

Ben a poc a poc,
obsedit camino,
per camins curulls
de gent bona, i miro
cada gest que el fat
em regala al rostre
dels qui em vaig creuant
a aquest país nostre.
Crec que la bondat
existeix, i em menjo
obsedit els versos,
que el temps vol escriure,
que sé que són certs,
que sé que són lliures.

Obsedit pel fang
que afaiçona l'àngel
que ven collarets
a maó al crepuscle,
ben arran del drac
que brama a la sorra
mentre el sol es mor
i la lluna plora
tremolors al llom
de la mar, i el riure
d'alguna obsedida
pel dolç goig de viure.

Obsedit retinc
cada bri de platja,
cada glop de vi,
cada crit salvatge,
cada vers que el vent
escriu a l'onatge,
cada jorn senzill
en aquest viatge.
No vull ser obsedit
per cap més miratge.
.
.
Les imatges són d'aquesta tarda (diumenge) al camí que puja a la Mola. Sant Llorenç del Munt és una altra obsessió meravellosa.






















2 comments:

Olga Xirinacs said...

Impressionants les fotografies. Hi vaig ser de petita. Estiuejàvem a Rubí i el pare ens hi va portar, amb un guia.
Des de Rubí, a banda de veure Montserrat, vèiem sant Llorenç i els Frares Encantats com baixaven la muntanya.

mb9 said...

Quína meravella la teva poesia! estic flipant! "Obsedit", "Enllà del mas", preciosos! tens molta sensibilitat i estimes la terra, això és important. La teva pàgina ha estat la cirereta a un dia rodó. Eternament agraïda.