Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Saturday, August 10, 2013

Els moments i les persones



Hi ha qui veu un tros de terra i pensa en un negoci: possibilitats d'explotació, d'enriquiment... Hi ha qui veu aquest mateix tros de terra i hi descobreix un poema de la natura, un llibre sagrat reflex de la bellesa de tot.
Hi ha qui escolta una melodia, una cançó, un o una cantant... i de seguida hi posa un preu, en compra els drets, es pregunta si serà profitós invertir-hi, si aquell personatge arribarà a la fama... Molts associen d'immediat la idea de cançó amb els diners, la fama i el negoci... Hi ha qui escolta el so de la mateixa cançó i es fon, i tremola, i fimbra com una campana en rebre la sonoritat d'una altra campana veïna; i sap, tot d'un plegat, per què ha nascut, per què val la pena continuar endavant, per què és segur que tot acabarà bé.
Hi ha qui només veu graons, instruments, escales... en un viatge que cerca el definitiu en un altre lloc diferent al qual s'està. I aquest algú no veu que molt del que tenim és ja “punt d'arribada”, destí, finalitat, essència petita i senzilla de la mateixa vida. La vida és un constant punt d'arribada; cada instant representa l'última finalitat de tot; els moments no hi són per arribar enlloc més que als mateixos moments; les persones no hi són per aconseguir res superior a elles mateixes. Els moments hi són per als moments; les persones hi són per a elles mateixes. Cada instant i cada lloc on som són l'instant i el lloc a on hem de ser, cada jorn nou portarà els seus instants; finalitats en ells mateixos.

Hi ha qui sempre té la ment en un lloc i en un instant diferents al lloc i a l'instant en què es troba; hi ha qui sempre és absent del lloc i de l'instant que viu.

Hi ha qui mata l'instant per a perseguir el futur. Hi ha qui es ven el futur per a comprar l'instant; l'obté, i s'hi queda per sempre.

Hi ha qui troba la pau enmig del dolor més profund, i hi ha qui no la troba ni a les alegries.

Hi ha qui no gaudeix de la vida perquè té por de la mort. Hi ha qui no té por de la mort, perquè gaudeix de la vida.

Hi ha qui es nega a viure la vida perquè té por que la seva vida fracassi; hi ha qui s'arrisca al fracàs, sense cap mena de vacil·lació, per a poder viure la vida.

Hi ha qui es passa la vida recriminant els defectes de tothom per aconseguir la perfecció de les coses. Hi ha qui renuncia a la perfecció per no haver d'amargar la vida als altres amb constants recriminacions.

Hi ha qui renuncia a estimar perquè no vol posseir ni encadenar ningú. Hi ha qui es nega a dominar o posseir, perquè s'estima a tothom.
*
*

 
.
.

4 comments:

Jordi said...


Tens un bloc molt bonic, tot just ara me n'he fet seguidor i l'he afegit al meu llistat de blocs.

Felicitats!

Loreto Giralt Turón said...

M'has fet pensar en la gent que fa fotos i s'oblida de mirar, pràctica molt fomentada per les xarxes socials.

Jeremias Soler said...

Gràcies Jordi! Ens anirem comunicant!

Jeremias Soler said...

Molt d'acord, Loreto. De fet, penso que només hauríem de fer una fotografia després d'haver "mirat". A mi em passa sovint, que vaig caminant, i un paisatge, o una visió, em suplica ser fotografiada; és la imatge la que després de ser mirada imposa la fotografia, i no a l'inrevés.