Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Thursday, September 19, 2013

Que el lloro es quedi d'una punyetera vegada sense xocolata.


.
La igualtat de drets a l'educació hauria de voler dir que ningú veu entorpida la seva educació a causa de no tenir recursos econòmics. La vida és injusta i dura; i ho és en part a causa del fet que aquelles persones que podrien desenvolupar estratègies per tal que la vida fos una miqueta, només una miqueta, menys injusta i menys dura, no fan el suficient; per mandra, per una equivocada jerarquització dels objectius, o per escepticisme.

Quan ens limitem a tancar-nos a la nostra feina, a ocupar-nos d'allò que exclusivament ens toca, no hi ha cap mena de progrés. El progrés ve sempre quan algú va una mica més enllà, i fa una mica més d'allò que li toca, amb l'únic objectiu d'ajudar les persones, de fer arribar la qualitat de la seva feina amb més justícia i amb menys duresa.

L'elaboració dels llibres de text per part del professorat és un primer pas vers la gratuïtat real de l'educació; que ara per ara, per desgràcia, en aquest país és una utopia. Aquesta iniciativa vol ser castrada, per exemple, a Mallorca, ja que el Govern Balear vol imposar els seus propis llibres de text, per damunt de la llibertat de càtedra, impedint que els professors puguin elaborar els seus materials, i abocant per tant les famílies al monopoli de les editorials, que com qualsevol altra empresa, legítimament, tenen ànim de lucre.

Les grans fites socials no arriben només quan vénen donades des de dalt, des dels ministeris i les conselleries; arriben rere l'enginy dels professionals i, sobretot, rere la seva vocació progressista. I la vocació, no és com alguns creuen una mena de do o de fenotip genètic que es té o que no es té; la vocació també es vol, és una qüestió de voluntat, de visió, d'actitud. No només cal exigir professionalitat; la professionalitat la tenen també les formigues, les abelles, les mosques... Cal exigir i esperar vocació de les persones que tracten amb persones. Cal exigir i esperar servei de les persones que tracten amb persones. Cal mostrar un profund respecte pel dolor, evitar els prejudicis i els judicis sense jutge, ni testimoni, ni coneixement de causa. 

El dolor dels infants és sagrat. El dolor de les famílies és sagrat. Cal orientar les estratègies vers l'eliminació del dolor humà. Cal un salt endavant vers una generositat espontània, que reconegui que la xocolata del lloro pot ser per a moltes famílies un carret ple de paquets d'arròs, de sucre, de galetes. Allò que per a uns és la xocolata del lloro, per a uns altres representa els llibres escolars de tot un curs; el material fungible; les sortides que tots faran menys ells; les fotocòpies que tots rebran menys ells; els kits que tots encetaran en un taller, menys ells. El lloro es pot quedar sense xocolata i no passarà res. Les persones no s'han de quedar sense educació pel fet de no tenir recursos. Les persones no tenen l'obligació de poder ser canonitzades per a poder tenir els mateixos drets educatius que qualsevol altra persona. 

Demano, amb urgència, que el lloro es quedi d'una punyetera vegada sense xocolata, que els que se'n riuen dels que volen salvar el món, deixin els seus lloros sense xocolata i que com a mínim respectin el dolor dels pobres. 

No comments: