Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Wednesday, April 30, 2014

Totes les coses de l'univers són perfectes miracles, cadascuna tan profunda com qualsevol altre.








 (...) all the things of the universe are perfect miracles, each as profound as any.
I will not make poems with reference to parts,
but I will make poems, songs, thoughts, with reference to ensemble,
and I will not sing with reference to a day, but with reference to all days,
and I will not make a poem nor the least part of a poem but has reference to the soul,
because having look'd at the objects of the universe, I find there is no one nor any particle of one but has reference to the soul. 

(...) Was somebody asking to see the soul?
See your own shape and countenance, persons, substances, beasts, the trees, the running rivers, the rocks and sands.

WALT WHITMAN

(...)Totes les coses de l'univers són perfectes miracles, cadascuna tan profunda com qualsevol altre.
No faré poemes amb referència a les parts,
sinó que faré poemes, cançons, pensaments, amb referència al conjunt,
i no cantaré amb referència a un dia, sinó a tots els dies,
i no faré un poema, ni la mínima part d'un poema, si no és perquè té una relació amb l'ànima,

perquè havent contemplat els objectes de l'univers, em sembla que no n'hi ha cap, ni cap partícula de cap, que no tingui una relació amb l'ànima.
(...) Algú desitja veure la seva ànima?
Mira la teva pròpia forma i la teva cara, les persones, les substàncies, les bèsties, els rius que corren, les roques, la sorra.

WALT WHITMAN

Sovint la part ens resulta indigerible, perquè sovint ho és. Un moment en el temps, de vegades, sembla que ho esguerra tot, sembla que fa que l'existència se'ns mostri com essencialment negativa. Però el temps renova els instants; completa, o completarà el conjunt; i quan tot sigui vist en el seu conjunt, les ombres permetran que la llum sigui vista, i el que semblava una foscor eterna evidenciarà el seu caràcter increïblement efímer, i només perviurà la llum. 
L'esperit, l'ànima, no és pas una realitat diferenciada de la matèria. Ni sabem si la matèria existeix com a tal. Qui fa a qui? La matèria produeix la consciència? O és la consciència la que imagina i crea la matèria que contempla? Segurament ni una cosa ni l'altra només; el conjunt; tot alhora. I allò que pensem ho amara tot. I de tot surt una emoció, un pensament, una vida... com d'una nota i un acord pot sortir una cançó o una simfonia. Si voleu veure l'esperit, mireu el que us envolta; la bellesa ho impregna tot, surt d'arreu, encara que sovint no és vista. Molta gent la mira sense veure-la. La bellesa, que és l'excepció a la nit de la buidor de l'univers, passa a ser, a la societat dels monos sapiens, una realitat rutinària que no mereix el títol sublim de privilegi. 
Totes les coses de l'univers són perfectes miracles, perquè són.


4 comments:

xavier pujol said...

L'univers és. Nosaltres anem amb ell.

Fita

Jere Soler said...

Gràcies, Xavier, pel comentari!

Anonymous said...


Nostàlgia del vers, de l'abisme tremolós dels mots que neixen, de la passió de l'expressió, dels mots de tots els temps.

H.A.

Jere Soler said...

Gràcies Helena pel comentari. Tot bé? Fa temps que no sé de tu.