Petits, petits, petits... el món és gran i bell.
.
.
Si fas una línia
amb regle, probablement no hauràs creat res; si fas un gargot,
existeix una possibilitat remota que allò que has fet amagui un
univers. Aprèn les normes, les normes, va bé complir-les; però no
decideixen la realitat, són un convencionalisme, que un dia pot ser
diferent; aprèn a no menysprear sense més ni més la creació
d'aquell que no prioritza les normes. Atreveix-te a escoltar les
raons d'aquell creador que actua amb una ànima tan diferent a la
teva, i que desobeeix els principis que a tu, encertadament o no, et
van ensenyar com a sagrats. No tinguis por de la bellesa, ni que les
normes i les morals de les diferents ètiques, alguna vegada i en
alguna circumstància, la condemnin sense possibilitat de judici. En
el fons, en el fons, la por sempre s'equivoca. No facis cas de qui
t'anomeni germà, fes cas de qui ho sigui de debò. No adoris tots
els somriures que es veuen, que no se t'escapi cap somriure de debò,
encara que no el vegis, encara que no sàpiga sortir. Si el cor et
diu que allò que vols fer és bo i convenient, gosa actuar encara
que hagis de demanar perdó o reconèixer després l'error; sempre és
millor això que no pas haver de demanar perdó al teu cor per no
haver actuat. Riu-te'n, si cal, dels que es riuen de la bondat; o
plora per ells; o ignora'ls... però no renunciïs a la bondat. Si et
diuen que tot allò que fas acabarà un dia sent rutinari, no t'ho
creguis; i si ets dels que ja han descobert que la rutina no
existeix, proclama sense vergonya que cada dia és únic, que cada
hora és inigualable, que cada gest salva la humanitat sencera, que
cada intenció deslliga riuades de felicitat silenciosa, i que l'amor
és infinitament poderós perquè és l'energia que mata la rutina.
Si trobes algú, que diu totes aquestes coses i que tot i així és imperfecte, felicita't d'anar ben encaminat, perquè el
que resulta sospitós és trobar algú perfecte, i convé desconfiar
de la filosofia que algú a qui trobes perfecte pretén ensenyar; la veritat
sovint és a prop d'algú que va begut o que està boig, i amb això
no vull dir que s'hagi de beure o tornar-se boig, ni que la veritat
no pugui brollar d'altres persones. Sàpigues que, encara que la
Bíblia digui el contrari, un alumne sempre arribarà a ser millor
que el seu mestre per llei natural; sempre que el mestre sigui bo.
Sàpigues que, encara que la Bíblia digui el contrari, les persones
som més que palla que avui és i que demà es llença al foc; totes les
persones som consciències aparegudes a l'existència sense haver-ho
escollit i mereixedores del do d'estimar i de ser estimades.
.
.
.
No comments:
Post a Comment