Creative Commons Attribution-Share
Alike 3.0 by Enfo in Wikipedia
Estimo l'Anna, la del refugi
d'Amsterdam, i ella ho sap; però també estimo el Tarrés, el
Roldós, el Puig i el Vives... els d'Argelers, i és que sovint el
destí en dóna a conèixer uns i n'amaga uns altres, per un tema de
llengües perseguides, de circumstàncies geopolítiques, o per pur
atzar.
Estimo Sant Jordi, només faltaria,
però estimo encara més el pobre drac, animal en perill d'extinció,
sense recursos per alimentar-se, abocat per la llei de la selecció
natural a devorar altres espècies per a sobreviure, i a lluitar, i a
perdre en topar-se amb un Homo sapiens, que per a més inri negocia
el seu futur maridatge no pas amb la seva futura esposa sinó amb el
pare d'aquesta, que a més és un cap d'estat, monarca, que no ha
escollit el poble. I val a dir que aquest Homo sapiens Jordi es va
fer l'orni quan els qui eren menjats pel pobre drac famolenc eren els
pagesos del poble; i va ser només quan el drac es va fixar en la
princesa que el suposat sant va decidir convertir-se en un cavaller
salvador.
Canviant de tema, estimo les
llibreries, però encara estimo més les biblioteques. I estimo les
diferents llengües, però encara estimo més la literatura. I estimo
la pell més que la roba. I estimo més els Nadals de cada dia, que
no pas el Nadal del vint-i-cinc de desembre. I m'agraden més les
bruixes que les princeses. I m'agrada que a cadascú li agradi el que
vulgui, i que aquest gust no el faci menys digne.
.
.
No comments:
Post a Comment