Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Sunday, November 22, 2015

El novembre s'esforça a ser gris



El novembre s'esforça a ser gris,
però jo he conegut el verd,
el temps de la llum.
I el contorn sinuós i brillant d'un fulla,
delata un amor esclatant
que juga a amagar-se.

La foscor prem el pom del timó
advertint que ella fóra, i res més,
si no hi hagués impossible.

Però jo he vist un mar blau i infinit,
amb el camí del Sol,
i un altre color del món,
que és el tot
i que ho fa tot visible.

I he escoltat riure lliures els nens,
i el xivarri d'un poble,
i la lentitud del Sol
acarabassant el mas.
I la flaire del bosc al captard.
L'espetec de la brasa.

És per això que malgrat la foscor
guanyarà l'esperança.
.
.
.

2 comments:

Anonymous said...

Trobo que aquest és un escrit veritablement interessant i bell, però què és el que li passa al novembre? Si no he entès malament, vostè el relaciona amb un etapa trista, oi? Amb un amor desafortuntat, potser?

Moltes gràcies per avançat i altre cop felicitats!

Jere Soler said...

Gràcies, senyor o senyora Anonymous. El novembre, en aquest poema, no s'ha d'entendre literalment com a novembre, sinó que simbolitzaria tots aquells períodes de la vida en què hom se sent abatut, trist, en dol, o amb sofriment. En aquests moments, cal veure els traços que la llum i les èpoques d'alegria han deixat i deixen damunt de la fredor de l'època en què tot sembla fosc.
Siau!