tag:blogger.com,1999:blog-4170002348955517156.post7031414741524335711..comments2024-01-20T08:46:29.695-07:00Comments on NUESA LITERÀRIA: Em fa fàstic el luxe. Me da asco el lujo. Luxury disgusts me. Prestige me dégoûte. Luxus widert mich an.Unknownnoreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-4170002348955517156.post-44858379535607299492011-01-03T08:24:44.142-07:002011-01-03T08:24:44.142-07:00Hola anonim@
Culpar? Mai. La culpa és un invent me...Hola anonim@<br />Culpar? Mai. La culpa és un invent mental per a simplificar un problema més complex. Hem de fer servir el menys que poguem la culpa.<br />Jo parlava de fàstic personal més que de culpar ningú.<br />Merci per la teva aportació!Nuesa Literàriahttps://www.blogger.com/profile/04961314818047198417noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4170002348955517156.post-47129871327153238222011-01-03T07:50:47.105-07:002011-01-03T07:50:47.105-07:00Tot i estar molt i molt d’acord amb tot, voldria a...Tot i estar molt i molt d’acord amb tot, voldria afegir alguna idea més....<br />Per mi l’aparença, el luxe i altres objectes que comprem, i que en principi no hauríem de necessitar per a ser feliços, són “necessitats” que ja des de petits ens han o hem creat pel fet de ser éssers socials, i consumidors! Per ficar un exemple, el típic de les bambes de marca que el nen vol perquè tots els seus companys les tenen. A veure, aquest nen té part de raó perquè les bambes són un símbol de pertànyer a un grup o en cas contrari de sentir-s’hi exclòs, i de que les coses dins de la societat siguin així el nen no en té pas cap culpa i no l’hem de fer lluitar a ell sol contra tot aquest sistema. Si poden ser així d’importants unes pobres bambes, què no podem dir quan algú té alguna característica física que l’aparta del que es considera “normal”o “fashion” i se’l margina, com podem culpar a aquesta persona de donar importància a l’aparença i buscar millorar-la quan d’aquesta li depèn la seva relació amb el demés? Ni que evidentment aquests demés pateixin “d’estupidesa” i no valguin la pena, és clar. <br />Però és que en la nostra societat imatge i luxe donen poder.<br />El luxe per a moltes persones, masses, s’ha convertit, sense ser-ho, en necessitat per relacionar-se i ser feliç, per altres crec que el luxe substitueix la seva felicitat.<br /><br />Anomin@Anonymousnoreply@blogger.com