He passat molts anys pensant que algun dia arribaria a tenir l'edat en què ell va morir. Al principi, em semblava que va morir molt gran; avui, que he fet 42 anys, m'adono que va morir encara sent un nen; i em sap greu.
I precisament perquè és el meu 42è aniversari em permeto aquest post homenatge a algú que no va passar dels 42; si més no, entre els mortals. Algú tan imperfecte com jo mateix, però no per això menys digne. A algú que em va pintar de sons les primeres imatges de la meva vida.
.
Per molts anys criatura! :)
ReplyDeleteMoltes gràcies Clidice!!!
ReplyDeleteFeliç aniversari!
ReplyDeleteGràcies Josep Maria!!!
ReplyDeletePer molts anys! (Amb retard)
ReplyDeleteGràcies Oscar!
ReplyDeletePer molts anys del teu esperit, de la teva força!
ReplyDeletemariona
Gràcies Mariona!
ReplyDelete