Quan la creativitat està adormida o paralitzada, la persona humana omple el seu buit amb els sorolls de la ràdio a tot drap, o de la televisió, o de qualsevol mitjà que ens allunyi de topar-nos amb allò que tenim a dins.
O som creadors, o som servents de l'atabalament i del nihilisme.
(28-10-2014)
Ja diuen que ho va dir Shakespeare:molt soroll per no res.
ReplyDeleteEl que deia Shakespeare sempre era, i és, valuós!
DeleteL'has clavat amb aquesta reflexió... si no ho entenc malament, és una reflexió del 2014, que la reedites. Fas bé, cada cop és més necessària!
ReplyDeleteUna abraçada (del Vallès al Vallès?)
Sí. Tinc un munt de llibretes amb escrits inèdits i la data en què ho vaig escriure. He pensat que, de tant en tant, va bé fer-los córrer per la xarxa. I sí, estem al Vallès; com el Vallès no hi ha res!
Delete