Pages

Wednesday, February 18, 2026

Sigues sempre lliure



La rauxa d'una educació piramidal el conduí allà on ell mai no hauria volgut arribar.

De dia, tern i corbata, la clenxa ben traçada, els ulls fits en els ulls del competidor, un somriure buit que travessava entranyes, reunions i dinars li engarjolaven l'ànima.

I recordava els mestres:

-Heu de ser peces que completin el trencaclosques desorganitzat d'aquest món d'ingenus.

De nit, sortia a la terrassa de l'àtic de Diagonal, contemplava la celístia i entonava les cançons de la infantesa, i li semblava percebre la mà grossa del seu avi amb aquella veu de tabac negre: "Sigues sempre lliure, Vicenç... sempre lliure"

Però tornava sempre un endemà de cadena perpètua.

I un dia li parlaren d'un negoci rodó: encimentar una platja de canyissars i dunes.

Es llegí el projecte amb la mirada glaçada. Alçà els ulls envers el seu cap que somreia burleta, i li llença el paperam al rostre. Es va desfer la corbata i desaparegué darrere un cop de porta.

Es vengué l'Audi, el pis, el xalet i la roba.

Es comprà una borda en un racó de costa lluny de tot arreu.

De dia escriu, assegut a la platja, completament nu. A voltes pinta, o treballa a l'hort, o modela gerres de terrissa.

De tard en tard es capbussa.

Al pit, hi llueix la circumferència d'ivori nacrat sobre la pell bruna, amb el símbol de la pau i de l'amor lliure, feliç d'esdevenir la peça que no encaixa al trencaclosques de la societat. I al voltant de la borda hi ha escampat llavors de ginesta; i s'adona que quan fem això els plançons i les flors sempre acaben apareixent.

De nit s'ajeu sobre un matalàs vellutat de sorra finíssima.

I li bressola el son la remor de la mar sota la celístia.

3 comments:

  1. La cobejada vita beata de Jaime Gil de Biedma. O la meva

    A RECER/strong>

    En un lloc on s'aturés el temps
    i el sol i el cel blau en fossin ostatges,
    temporals com jo de l'estada
    voldria quedar-m'hi a recer
    d'escarafalls i maltempsades.

    Vaguejar indolent tot el dia
    menjar, dormir i no pensar gaire
    fer l'amor amb tu, acariciar-te
    deixar que tot fluí­s a poc a poc
    ignorar paraules com neguit o pressa.

    Fruir, respirar, gaudir dels sentits
    ser tot el raonablement feliç
    que em fos possible, i no pensar
    que es tractés d'un instant fugisser,
    si més no, d'una llarga estada.

    ReplyDelete
  2. Si no ho cimentes tu, ja ho fará algú altre. Omple el camí de punxes.

    ReplyDelete
  3. Jo, a la llarga, soc optimista. Arribarà un dia en què la urbanització serà una excepció i el paisatge natural serà com era l'original; però per això falta tant, que jo no ho arribaré a veure.

    ReplyDelete