Em fa content descobrir éssers que viuen en un espai tan bonic, tan lliures i tan estimats; allunyats de l’artificialitat, de la presó de sorolls de les ciutats, i de l’estrès dels sàpiens.
Protegits de l’explotació de les granges; ajudant les persones a retrobar-se amb el seu jo natural.
Una espècie pacífica, que entén el concepte de grup, a on cada individu descobreix el seu paper dins de la manada, on els petits busquen els germans i els pares, on cadascú té el seu propi caràcter, com també passa a la nostra espècie, que és una més de les moltes que hi ha encara que no ens ho sembli.
Una Vita Beata, que no és tan idíl·lica com a vegades ens sembla als urbanites. Té la seva recompensa, però exigeix també molt d'esforç i sacrifici, encara que crec val la pena.
ReplyDeleteSalut