tag:blogger.com,1999:blog-4170002348955517156.post6008426976903640039..comments2024-01-20T08:46:29.695-07:00Comments on NUESA LITERÀRIA: Lliçons d'última hora.Unknownnoreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-4170002348955517156.post-23702481397609875112008-11-23T11:40:00.000-07:002008-11-23T11:40:00.000-07:00M'ha encantat el relat. L'he trobat magnífic. Gràc...M'ha encantat el relat. L'he trobat magnífic. Gràcies per aquests retalls tan acurats.assumptahttps://www.blogger.com/profile/09231715172298390738noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4170002348955517156.post-66746915523365516562008-11-20T13:29:00.000-07:002008-11-20T13:29:00.000-07:00Em produeix tristor i joia alhora. És ben estrany ...Em produeix tristor i joia alhora. És ben estrany o no? La vida és plena de contrapunts. M'agradaria que el professor estigués envoltat d'éssers estimats, doncs això el duria a la mort per un viarany més bell. És com anar-hi en metro o en bicicleta. Amb gent que t'estima, encara hi ha paisatge, fins el darrer instant. No només hi han records.<BR/>La Cristina em provoca la joia, me la imagino i tot. Hi ha tantes infermeres com ella, dolces i vocacionals, sovint menystingudes, en una feina molt important perquè el malalt conservi la seva dignitat fins el darrer moment.<BR/>Un somriure pot moure muntanyes i també, ajudar a traspassar el llindar on s'acaba la vida amb un esguard de felicitat al rostre. No és poc.<BR/><BR/>Gràcies pel comment, m'anima a ser positiva, tot un repte per a mi.Anonymousnoreply@blogger.com