tag:blogger.com,1999:blog-4170002348955517156.post6715904730285532557..comments2024-01-20T08:46:29.695-07:00Comments on NUESA LITERÀRIA: Solucions al fracàs escolar (VI) .Records del Raval (I). Estimar l'alumne (I).Unknownnoreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-4170002348955517156.post-23887534250600234982011-01-19T12:20:35.852-07:002011-01-19T12:20:35.852-07:00Que res no passe per casualitat o que tot siga pur...Que res no passe per casualitat o que tot siga pur atzar ho desconec. El cas és que he obert la teua entrada al bloc just quan reflexionava sobre un comentari d'un ex alumne meu, que afirmava, en una xarxa social, estar fastiguejat per la biblioteca del poble. No concretava ben bé si feia al·lusió al soroll, a l'atenció rebuda, als fons... A mi m'han vingut al cap alguns xiquets i xiquetes magrebins que solen passar la vesprada a la biblioteca perquè estan calentets i hi ha ordinadors. De vegades parlen massa fort (no són els únics, la veritat siga dita), la qual cosa m'ha dut a pensar que potser caldria una mena de casal jove (hi ha un al poble però em sembla que no els fa servei). En llegir-te, també he connectat amb una qüestió que em fastigueja: alguns educadors i educadores que semblen esperar que els i les joves es comporten com si tinguessen quaranta anys i no disset o divuit, com si no tinguessen circumstàncies pròpies, com si haguessen de ser tan sols un reflex del que s'espera d'ells i elles. Per a mi un educador ha de saber encoratjar i també frustrar quan ho creu adequat i generatiu. Ser a tothora un jutjador i un frustrador és una cosa que no comprenc ni compartisc.Rosabel Gumbau Gonzálezhttps://www.blogger.com/profile/12322964641646584815noreply@blogger.com