A la vida, hi ha pocs plaers més grans que fer la feina bé. Tant se val cremar hores, esforços i estratègies. Si és per assolir un objectiu íntim, que tal vegada ningú no agrairà, però que en si mateix representarà un bé, qualsevol esforç és un goig. Un goig semblant a contemplar la lluna des d'un far, amb el mar a sota, percebent el vent. Sí; la feina ben feta més o menys s'assembla a això.
.
una satisfacció íntima :)
ReplyDeleteRecorda: la feina ben feta, no té fronteres!!
ReplyDeletePenso que tens un do, una capacitat innata o apresa - no ho sé - per animar a la gent, per esperonar-los a esforçar-se encara que sembli que sigui en va o no serveixi per gaire. Transmets que el camí de l'esforç és bo en si mateix, independentment dels guanys o les recompenses materials o íntimes.
ReplyDeleteM'agrada llegir-te en aquest registre tan teu, de fet m'anima, és com teràpia del positivisme!
Gràcies!