No és una guerra.

Sense menystenir la gravetat del moment, no és una guerra.
No plouen bombes del cel diverses vegades al dia amb risc, a cada bombardeig, que se t'esfondri la casa, o que algun ésser estimat perdi algun membre o la vida. No hi ha un exèrcit a les envistes de la ciutat amb energúmens disposats a violar les nenes i les dones i executar els homes. Les àvies no han de sortir de matinada a buscar pels camps de les rodalies alguna ceba, algun enciam, el que sigui per a poder alimentar la família. No és una guerra.
Som a casa. Qui més qui menys, pot menjar. S'albira una crisi econòmica sense precedents, atur, pobresa, grans dificultats per a subsistir, desnonaments... Però no és una guerra. 
La nostra situació és tensa i complexa, i el futur no es veu brillant, però estem sencers i tenim tot el temps a les mans, i força, i moltes possibilitats de reconstruir-ho tot; i tenim els joves, i tenim esperança. 
No és una guerra; és una malaltia i una crisi econòmica.