Recordem que els nens són com adults fràgils, com masses de cera susceptibles de rebre l’acció de segells diversos, com petites plantes que es panseixen si no reben les atencions adequades de les úniques persones que les poden donar.
Els sàpiens som imitadors dels nostres grans; aprenem a ser dolents o aprenem a ser bons. Quan algú ens fa molt mal, no sempre ens fem més forts; i si fos el cas que ens féssim més forts, també se’ns hauria espatllat alguna realitat magnífica de la nostra ment.
Allò que hem rebut de petits, ho és gairebé tot en nosaltres; doneu-li les voltes que vulgueu. El comportament d’un ésser humà acostuma a ser el comportament més probable; si no ho fos, la major part de les vegades no succeiria aquest comportament.
Tindrem fills intolerants si ho som; seran capaços d’estimar molt si els hem estimat molt; veuran la vida d’una manera positiva si davant d’ells, i quan eren petitons, hem vist la vida d’una manera positiva. Se sentiran valuosos si mai no s’han sentit mitjans de ningú ni de res.
Queden lligats i obsedits per allò que se’ls oculta i se’ls prohibeix. Les capacitats que no se’ls estimulen, els disminueixen potser per sempre. Les pors que se’ls projecten fan niu al seu ésser.
Tenen, però, la capacitat de canviar, que no es perd mai i que és una constant en la vida humana; però com més grans, més costa. Estan programats per la selecció natural per creure’s els adults, i sobretot els adults que estimen; són ments disposades a creure i confiar sense proves; i això encara els fa més vulnerables i més necessitats de protecció i d’atencions.
Són adults fràgils; per segurs que semblin, per violents que puntualment siguin; per convençuts que estiguin de la seva ràbia o de la seva passió, són adults vulnerables; i faig servir el mot “adults” per ressaltar la poca diferència que hi ha entre la seva ment i la d’un adult si exceptuem la fragilitat i la vulnerabilitat.
Sovint oblidem com érem quan érem nens; és bo recordar la infinitud de l’univers que teníem a dins, i la claredat amb la qual compreníem conceptes que ara ens resulten obtusos.
Tinc un dubte, els nens son adults fràgils, o els adults son nens fràgils?.
ReplyDeleteRecordar unes reflexions de Joan Fuster i Ortells:
1.- Si tens un fill, ensenya'l a ser lliure. Encara que sigui a costa teua. En realitat, haurà de ser a costa teua...
2.- ¿Corrupció de menors? Probablement, fins que un menor no siga degudament corromput no esdevindrà adult.
Tot depèn de... què considerem fragilitat. Metafòricament, els nens serien masses de cera susceptible d'agafar les formes que fossin i nosaltres seríem motlles capaços fins i tot sense voler-ho de provocar aquestes formes en els nens. No només nosaltres, sinó les experiències de la vida, els aprenentatges socials. Els nens són molt més influenciables; forma part de la seva capacitat d'aprenentatge i alhora els fa més vulnerables.
ReplyDeleteJo no soc dels que pensen que créixer impliqui una certa corrupció, encara que és cert que cada forma que agafa la massa de cera impedeix les altres formes possibles que hauria pogut agafar. També m'agrada diferenciar metafòricament el concepte "adult" amb el concepte "adúlter". Segurament, Joan Fuster pensava en un altra definició d'adult quan va fer o escriure les afirmacions que assenyales. El tracte amb nens i nenes durant dècades, potser milers, me'ls fa veure com éssers amb els quals s'ha de ser molt curós, perquè es poden trencar encara que semblin d'acer; i al mateix temps, aquest tracte me'ls fa veure com adults complets que intenten superar aquesta fragilitat i que per fer-ho depenen de moltes persones i situacions que no controlen. D'altra banda, els records del nen que vaig ser em fan ser conscient de tota la profunditat intel·lectual, mental, humana, que hi ha dins de cada nen fins al punt que en aquest sentit són adults, encara que molt fràgils i en constant aprenentatge no només de sabers sinó de fortaleses i capacitats.