Batec vital de mots color d'estrella.
Alè de mar enllà, carrers endins.
Ventall de pells d'arreu, obrint camins.
Sentors de fum, de sal, de pa i canyella.
Bleix de l'artista per la caramella,
inflant l'ampolla amb traços coral·lins.
Aiguabarreig de somnis llibertins
pels plecs colrats del cos d'una donzella.
J.S.
(Amb aquest poema vaig quedar tercer a la primera edició del concurs de poemes de "La Vanguàrdia" ja fa uns bons anys)
Mil perfums i mil colors, diuen que té barcelona...., i jo
ReplyDeletehttps://blocfpr.blogspot.com/2017/10/barcelona-i-jo.html
De moment, Barcelona és un tapís que no acabes de conèixer mai del tot, i és garantia d'una bellesa impossible d'etiquetar; desitjo que no s'assembli mai cada vegada més a cap altra ciutat.
DeletePasear por el interior de Barcelona, de la parte vieja, a horas tempranas de un domingo, en bici, es de los mayores placeres para los sentidos
ReplyDeleteSaludos
Y caminando también, y por la tarde; la calle Joaquin Costa es mi preferida.
Delete