NUESA LITERÀRIA

De vegades penso que no soc normal.  Escolto alguns dels participants de first dates parlar de l'amor com si l'amor fos una llista d...

M'avorreix la rutina que no decideixo jo. M'agraden els camins de bosc. Necessito la solitud dels paratges naturals. Vull sentir la ...

No hi entenc, de vins, però sé quan m'agraden i quan no. La virtut de la senzillesa és acceptar que alguna cosa t'agrada o no per si...

Tot i que podem ambicionar qualsevol cosa, normalment quan pronunciem l'adjectiu “ambiciós”, atribuint-lo al caràcter d'una persona,...

No perdre la perspectiva. No deixar de percebre l'invisible. Descobrir-lo en el verd encès sota la pluja fina dels prats d'Irlanda v...

  Se’n va el temps que ha estat viscut, però el seu valor és tan gran com el misteri que l’ha fet possible. Allò que ha estat, havia de ...

Quan ja no em quedi llum i el món em sigui bla, confús i estrany, se m'alenteixi el pas i no pugui plorar, enllà dels ultims murs de cim...

No necessitem ser perfectes per poder estimar; podem cometre errors, fins i tot intencionats, fruit de la nostra feblesa, de les nostres pu...

Quan algú es mor, ni que sigui algú amb qui no parlaves cada dia, apareix una absència, un silenci estrany que no t'acabes de creure...

"Quan creus que coneixes totes les respostes, arriba l'univers i et canvia totes les preguntes." Farem de la vida aquella hist...

Breu resum del concert del 8 d'agost. Dels mòbils de la família, he compilat alguns segons d'algunes cançons i comentaris que vaig f...

Molt agraït a Manel Arcos, als regidors de cultura de Piles, al meu company d'actuació Xus García, un immens artista i una gran persona,...

La pluja sempre m'ha empès a començar de nou, a confiar en la Terra, en la natura, que ens ha fet aparèixer tan defectuosos... Qui...

Aprendre a viure d'una manera diferent. Reduir l'espai al petit i immens univers de la llar, amb les persones estimades al costa...

És fàcil parar; es pot; si tothom ho decideix, es pot. Es pot parar, alentir la marxa esbojarrada de l'eixam, que espatlla el medi a...

. . . La negra ficció dels corbs em va dibuixar una història sobre la història no escrita de nen acabat de fer. I un ...

Visc temps de canvis i d'evidències tan sorprenents com emocionants. Em conec millor en el que és bo i el que no ho és tant. M'...

Arriba un moment a la vida en què reps una resposta. Potser el prefaci del llibre d’instruccions que ningú et va posar sota el braç en ...

A alguns ens salva la poesia. La poesia entesa no pas com aquesta mena de show mediàtic de la indústria que juga amb els egos, i que fa ...

RECORDANT... Divendres passat vaig tenir el goig de guanyar el Certamen Literari Ciutat de Vila-real en l'apartat de Narrativa, amb u...