El peix gros té els cabells rogencs, la pell marmòria, els llavis
prims, el nas aquilí, els ulls petits i escrutadors... a cada
llambregada, sembla que m'absorbeixi el pensament.
Entro
al seu despatx, i em convida a seure davant d'un buró de fusta
fosca. L'estança fa olor d'eben, de cuir, de paper vell. Les parets
estan atapeïdes de llibres. Una llum tènue li acarabassa el rostre.
No somriu, però és afable.
M'explica que es tracta de
Masjàdov. En cap moment em parla dels motius, i tampoc no
m'interessen. La meva professió és matar; i la proposta que em fa
és tan suculenta, que em sento incapaç de refusar-la.
M'exigeix
silenci; i, com parlant-me de la recepta del hachapouri, m'anuncia
que si no soc discret em mataran.
Surto de la fortalesa;
plovisqueja. Contemplo els turons, coberts de boscúria, i el gemat
de l'herba que envolta el castell. Per l'oest s'acosten llenques de
boira; ben aviat ho cobriran tot.
Tres dies després,
enllesteixo la feina. Masjàdov és mort.
Ara soc a casa,
no puc treballar sempre; la vida és diversitat: "cada dia cols,
amarguen".
Arrepapat al sofà, m'empasso els
noticiaris. El cap txetxè serà substituït per l'islamista Basàiev,
un individu que elimina a qui calgui sense miraments; amb un
personatge així, els russos no tindran cap problema a presentar la
guerra de Txetxènia com una lluita contra el terrorisme. Les
escopinades dels pacifistes de sempre no arribaran a la faç del peix
gros.
Em venen ganes de proclamar que soc bo quan sento a dir que aquest conflicte ha
costat la vida de cent vint mil civils i de quaranta mil soldats; fet
i fet, en tota la meva carrera, hi tinc només catorze morts; i tots,
molt ben pagats. Si hem de ser objectius, els morts no hi senten; més
contrarietats patiran les quatre-centes mil persones que han fugit
del seu país, sense recursos, i que viuen fustigades pels combats en
zones minades. Però és el seu problema; el meu, és matar; el del
peix gros, manar; el dels reis d'Espanya i del president Zapatero,
que ara veig pel televisor donant la mà al peix gros, callar.
J.S.
(Relat escrit la primera dècada del segle XXI al repte de relatsencatala.cat)
