NUESA LITERÀRIA

  Se’n va el temps que ha estat viscut, però el seu valor és tan gran com el misteri que l’ha fet possible. Allò que ha estat, havia de ...

Quan ja no em quedi llum i el món em sigui bla, confús i estrany, se m'alenteixi el pas i no pugui plorar, enllà dels ultims murs de cim...

 

La melodia que vaig improvisar i gravar la setmana passada amb un poema de Miguel Hernández ara ja és una realitat i ja forma part del ...

. . . La negra ficció dels corbs em va dibuixar una història sobre la història no escrita de nen acabat de fer. I un ...

Aquesta interpretació va tenir lloc enmig d'un recital poètic al Marquet de les Roques, el 8 de maig de 2019. El recital el vam des...

La vida és un joc en un esplai estrany;  no ens diuen qui som, ho hem de descobrir.  Ara paro jo, t'haig de perseguir.  Et to...

Quatre dies; no vull perdre ni un instant,  alliçonant a qui no rep paraules,  ni d'ell mateix, ni de l'ego que l'angoixa....

  La por, en sí, és gairebé sempre, més perjudicial que allò que ens fa por. Se'ns arrapa sense permís a la pell del cor. S'...

A alguns ens salva la poesia. La poesia entesa no pas com aquesta mena de show mediàtic de la indústria que juga amb els egos, i que fa ...

Rere els teus ulls hi veig algú com jo, un rostre jove, un somriure bla. Si penso el que s’hi amaga, més enllà, em trobo a mi...

Vaig tenir l'alegria d'acabar l'any veient com la família Gavin d'Irlanda em publicava, al seu espai Gypsy Channel TV, ...

Quan torni a escriure, evitaré els mussols, i els bolets lluminosos amb textures de mel, i els pastissos de nata, amb alcaldes i ...

Com una estàtua de marbre blanc, el tacte fred, la textura suau; gèlida i eternament dura. L’àngel cruel, lent i inhumà de la jus...

He posat música al poema de Màrius Torres "La Finestra", i hi he afegit dues estrofes més. Màrius Torres va morir fa uns...

Rere la façana del món, neguit silent de gemec mut. Lament silenciós, perdut,  que l'honor fon,  tossut. Dignitat tancada,  mis...

Girarà la Terra i deslligarà estacions  de fulles seques als peus dels viatgers.  Immensos salzes s'agitaran amb el vent.  Plou...

Txoria Txori vol dir, l'ocell és l'ocell, i és un poema basc escrit per Joxean Artze al 1957. Mikel Laboa en va fer una mel...

I ara, amb la xardor del dia el bressoleig del mar i el perpetu vaivé la sorra, i a les canyes repic de fibra balma el vent, i all...