NUESA LITERÀRIA

La vida, un instant. La vida, un instant etern que no s'acaba. La vida, consciències voleiant en una aparença virtual de color i ...

No et vaig poder salvar a Auschwitz, i ara et torno a veure viva. És difícil que la llum que desprens passi desapercebuda. Això té els ...

Vull escriure sobre els boscos coberts de neu, a la nit i a l'hivern, quan el cel és d'ivori fosforescent i se sent un silenc...

¿Com li podria explicar un Homo sapiens, (que és i que està viu) a una pedra (que és i que no està viva) el que vol dir estar viu, el q...

No es treu les sabatilles de la Kitty, que li ha dut un ésser màgic al llarg de la nit; una nit que tothom diu que és de felicitat. La nena,...

Bo i ser Nadal, tot s'ha de dir, després de l'abús d'aliments, neons, estridències, consum... un enyora, des de la foscor del f...

Al llarg dels últims dies he realitzat un petit exercici de pràctica literària improvisada. Sense argument, m'he llançat a escriure ...

En Quirze reconeix que la nau dels homes del segle XXI, malgrat les seves limitacions tecnològiques, té un aspecte encisador; i que sens du...

Passa el dia ensenyant-los les rodalies. L'enuig inicial se li transforma en resignació. Fet i fet, ells manen, ells l'havien de ve...

Els veu davallar de la nau amb aire de fatxendes; ningú no diria que són científics. I la discreció, de totes totes, no és el seu fort. El v...

Les cames li tremolen. La panxa l'abalança cap endavant i sua. Els ronyons li punxen com agulles. Se sent vella i pesada bo i tenir dotz...

Marcus, el seu amic romà, li pregunta que d'on ve, i el viatger li diu que de molt lluny, d'un país que gairebé ningú d'aquestes...

“Maria esperava un fill. Mentre eren allà (a Betlem), se li van acomplir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb ...