El dilluns és diumenge enganyat,
li han fet creure que el tot és la mort,
que el que cal és vestir-se de gris,
i fer veure que tot és molt trist.
Un dissabte, és potser, sense llum,
sense el fang sota el Sol a Les Dàlies,
li han robat aquell blau net del cel
i els timbals vora el mar a la platja,
i un cos nu que ni pensa que és nu.
El dilluns és un dia enganyat,
s'ha cregut que la por és la veritat,
discutir, negociar, posseir,
competir, afanyar-se i morir.
No ha copsat tot allò que és real,
ni el batec de qui està enamorat,
ni l'amor d'una mare, que hi veu,
molt més clara que un veí educat.
El dilluns és un dia confós,
ganivet de metall esmolat,
dins d'un tern que somriu sense fons,
mentre tot és tan bell i tan nou.
J.S.

2 comments:
El dilluns o dillums, no sabem si les coses no són millor així, escasses a propòsit… Potser,
tenen raó els altres dies feiners.
Saut
Hi ha coses que la nostra essència les sap sense que ens l'hagin explicat; les portem de sèrie. El problema és que hem de desaprendre tota la programació errònia que ens han ficat a dins des que hem nascut.
Post a Comment