una llengua de sorra, més o menys fina,
quatre pins despentinats i el gemat d'una aigua transparent;
i jo, amb vuit anys, nu, bru, sense saber quina hora és...
sense "després", sense "abans"...
Tres o quatre amics, tres o quatre amigues...
I res més...
1 comment:
Un record íntim que captura la infantesa en la seva forma més pura: un món petit i immens alhora, fet de mar, llum i amistats primeres, aquella manera d’existir sense temps, sense pressa, sense consciència de la felicitat que s’està vivint.
Bona diada de Sant Jordi!
Post a Comment