Tenint en compte que és un fet que la manera com és el cervell
depèn dels gens, i que la manera com ens comportem, i com pensem,
depèn en bona part de com és el cervell, hem de concloure que la
manera com ens comportem, i com pensem, depèn en bona part de la
genètica. El pensament és el producte resultant del funcionament
del cervell davant dels ínputs culturals que rep. I aquí hi ha
l’altra gran influència: la informació que rep el cervell.
Per tant no es pot
negar la influència dels gens al funcionament mental, com tampoc no
es pot negar la influència de la cultura, de l’educació, de
l’aprenentatge... en el funcionament mental. Els inputs, segons com
siguin, poden fer que un determinat cervell generi pensaments
empàtics o absolutament asocials; però és un fet que si l’individu
desenvolupa comportaments asocials és també perquè té una màquina
de pensar que ho permet i que en determinats entorns i educacions ho
desenvolupa.
Tampoc no és cap
prova que descarti el suport genètic d’un comportament asocial el
fet de observar que els infants quan són petits tenen actituds
nobles i empàtiques, i que és en créixer que desenvolupen
conflictes; i no és una prova, perquè hi ha un munt de gens que
s’activen anys després de néixer, una mica com passa amb la gent
que de petita te un nas petit i finet, i que de gran, el té gros i ganxut; ningú pensaria que aquest
fet demostra que la grandària del nas és conseqüència de l’entorn. El creixement fa actius gens (informacions mol·leculars) que han estat inactius durant anys.
Tot el que hi ha al nostre cos és producte de la programació dels gens i de la influència de l’entorn; per tant, tot el que som té un suport genètic que ho fa possible i que en determinades situacions ho esperona a causa dels beneficis que al llarg de l’evolució de les espècies aquest “esperó” ha suposat de cara a aconseguir tres objectius principals (segons Konrad Lorentz): sobreviure, controlar l’entorn i reproduïr-se.
Tot el que hi ha al nostre cos és producte de la programació dels gens i de la influència de l’entorn; per tant, tot el que som té un suport genètic que ho fa possible i que en determinades situacions ho esperona a causa dels beneficis que al llarg de l’evolució de les espècies aquest “esperó” ha suposat de cara a aconseguir tres objectius principals (segons Konrad Lorentz): sobreviure, controlar l’entorn i reproduïr-se.
