Existeix, per part dels científics que ho són de cor, que ho són de debò, un amor per la veritat que els du a una exigència en la verificació de les asseveracions que s'anomena escepticisme. Aquesta exigència, que a ulls d'alguns és una actitud de pecat, esdevé no obstant la disposició més honesta en el nostre compromís amb el coneixement. L'escepticisme, però, s'ha d'aplicar també al negacionisme en qualsevol àmbit. L'absència de proves, no prova l'absència. Sovint, el científic, triga a arribar a la verificació de les proves. Mentre el científic no arriba a la certesa provada de la veracitat d'una afirmació, seria acientífica l'actitud d'afirmar-la, però seria acientífica també l'actitud de negar-la sense proves. Sovint, malgrat no hi hagi proves, hi ha indicis, sospites, models, simuladors, hipòtesis versemblants; en aquests casos, el consens és el més proper a la veritat de tot el que posseïm, malgrat que encara ens trobem al principi del camí del mètode científic.
Existeixen també els qui pretenen fer demagògia amb la ciència, i elaboren postulats sovint pseudològics, sofistes, per a negar les evidències científiques que es contraposen als seus interessos econòmics, religiosos o polítics. De vegades, fins i tot, han arribat a subornar científics; a negar subvencions als qui dirigeixen línies d'investigació contràries als seus lobbies; a subvencionar investigadors per tal que intentin demostrar allò que els aniria bé que fos demostrat, i que sovint és indemostrable. Així ens trobem amb els creacionistes, els negacionistes dels efectes perniciosos sobre el clima de l'abocament de CO2, els que pretenen demostrar el caràcter patològic de l'homosexualitat, els qui exploren el genoma per a pretendre demostrar que algunes races són inferiors, i un llarg etcètera d'alquimistes del segle XXI, que comencen per “com voldrien ells que fos la natura”, en lloc de començar per “com la natura és”.
No fou, aquest, el cas d'en Carl Sagan, un dels meus herois.
Humanista. Apassionat de la natura i de la ciència. Escèptic. Respectuós amb la persona humana. Ploma afuada contra la superstició i la ignorància, contra totes les cadenes que al llarg dels segles han lligat les persones a la foscor dels interessos dels poderosos o al terror de les amenaces medievals. Era ateu, però amic de molts creients; i poc temps abans de morir, quan la malaltia que el desgastava fins a més no poder l'havia aprimat i envellit amb escreix, fou capaç d'escriure aquests mots, dignes del seu caràcter.
"Cinc mil persones van resar per mi als oficis de Pasqua de la Catedral de San Joan de Déu el Diví, de la ciutat de Nova York, l'església més gran de la cistiandat. Un sacerdot hindú va portar a terme una gran vigília d'oració a la riba del Ganges. L'Iman de Nord Amèrica va resar per la meva curació. Molts cristians i jueus m'han escrit per a notificar-me les seves pregàries. Encara que no crec que Déu, cas d'existir, alteri, a causa de les pregàries, els seus plans, em sento agraït, més enllà de qualsevol ponderació a tots aquells (incloent-hi tots el que no he conegut) que varen pregar pel meu restabliment."
BILLIONS AND BILLIONS
CARL SAGAN
Us recomano amb anhel algunes de les seves obres de divulgació científica. Sens dubte, han esdevingut els millors llibres de ciència i de mètode que mai he llegit (sobretot a la meva adolescència); els més ben explicats i els més motivadors:
“Billions and billions”, la redacció del qual no va poder finalitzar perquè es va morir, i que fou acabat a manera d'epíleg per la seva parella “Ann Druyan” i publicat de manera pòstuma, on fa una repassada a les controvèrsies científiques més actuals, i on explica amb claredat l'essència científica del problema del canvi climàtic i de la resta d'efectes perniciosos de la tecnologia sobre el medi ambient. Són molt emotius els escrits del final del llibre on va narrant el procés de les últimes etapes de la seva malaltia.
“Cosmos” Un llibre resum de la seva sèrie televisiva sobre l'univers, la vida i el seu origen, i la història de la ciència.
“La connexió còsmica” On parla dels seus treballs en el procés d'investigació astronòmica, i sobre les tècniques de radioastronomia per a cercar senyals electromagnètics provinents de civilitzacions extraterrestres. Fa també una repassada a la ciència més elemental. Molt útil per a estudiants de batxillerat.
“El món i els seus dimonis” Un bany de seny i de lògica contra la superstició i la manipulació de les masses per part dels xerrotaires pseudoreligiosos i pseudocientífics.
Acabo amb els últims mots que va deixar publicats, els últims, de la seva mà, editats en un llibre:
“Només em resta l'esperança”
.
.
