Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Showing posts with label Pau Casals. Show all posts
Showing posts with label Pau Casals. Show all posts

Tuesday, October 22, 2013

Victòria per a la nostra petita nació negada; carta a Pau Casals a quaranta anys de la seva mort.



Necessitem, des d'allà a on sigui, per aquest petit país, un embaixador de l'eternitat, un servent de la pau, una persona de seny, que protegeixi la pau, que ens propiciï la pau, que treballi per la pau; una pau que no és el mateix que la por ni que el silenci; una pau que no és resignació ni rendició.
El necessitem a vostè, mestre, la seva mirada, el tremolor del seu so, els clarobscurs de fantasia del seu instrument, l'esperit amagat de la llibertat i del vers rere cada nota. Per aquesta petita Catalunya, que es torna a morir, que torna a ser trepitjada, que torna a ser esborrada com a poble... Amb vostè, Catalunya, va viure en llibertat davant del món durant dècades, mentre el miserable signava condemnes de mort. El miserable va pretendre eliminar el nostre poble; però el nostre poble, humil, es va alçar amb la veu i el cor dels fills dels vençuts. El tirà pot matar una època, però té perduda la guerra de l'eternitat.

Des d'allà on sigui, eternament albiri el lleu guspireig d'aquest país mil·lenari esclafat pels cecs, pels tirans i pels violents. Pau, pau, pau... i victòria per la nostra petita nació negada. 
A les seves mans posem el futur i el destí de Catalunya. Que el poder de la dignitat i de la perseverança, per una vegada a la història, triomfin.

Tuesday, April 13, 2010

Mai no ha existit un altre nen com tu.

.




Aquest diumenge, llegint el suplement de "El País", em vaig trobar aquesta perla que comparteixo amb vosaltres. La dedico a algú que avui fa vuit anys.
.
.
Cada segon que vivim és un moment nou i únic a l'univers,
un moment que mai més no tornarà a repetir-se...
I què és el que ensenyem als nostres fills?
Els ensenyem que dos més dos són quatre i que París és la capital de França.
Quan els ensenyarem també allò que són?
Hauríem de dir-los, a cadascun d'ells: “Saps què ets? Ets una meravella. Ets únic. Al llarg de tots els anys que han passat, mai no hi ha hagut un altre nen com tu. Les teves cames, els teus braços, els teus dits àgils, la manera com camines. Pots arribar a ser un Shakespeare, un Miquel Àngel, un Beethoven. Tens capacitats per qualsevol cosa. Sí. Ets una meravella. I quan siguis gran... ¿seràs capaç de fer mal a un altre (o una altra) que és com tu una meravella? Has de treballar -tots hem de treballar -per aconseguir que el món sigui alguna cosa digna dels seus fills."
.
Pau Casals

.
.