Regala't ser allò que
voldries ser. Tingues el coratge de llençar el podrit vestit de
l'aparença i les visions alienes. Deixa els disfressats viure en la
misèria si això és el que anhelen. Tothom és ben lliure d'estimar
la màscara amb que enganya els altres.
Regala't anar nu, i amb
el rostre clar amb el que veus les cares dels qui per l'amor al seu
plat de faves, udolen com ases ignorant la llum que la tramuntana ha
lliurat a l'aire.
Regala't ser el que et
fa ser tu en aquest brevíssim moment que és la vida, en què si no
ets tu no veuràs els astres, i et perdràs l'indòmit gust del temps
jovial quan s'asseu al teu costat i es pren una copa del vi més
garnatxa; acostuma a explicar històries de fogueres màgiques a les
nits més dolces d'un estiu d'aquells en què el vent ens duia l'olor
de la platja. Asseu-te amb el temps, convida'l després, sense
pressa, perquè... l'amo dels instants surt amb tu de festa.
Regala't ser allò que
voldries ser, i si en ser-ho enfonses els pilars del món, enfonsa'ls
del tot, barrejant les cartes. Reparteix joc nou, construeix camins
vers la nova pàtria, sense vestits d'or, ni carotes falses farcides
de bèsties lluitant per les faves.
Si el món no et permet
ser qui tu has de ser, n'hem de fer algun altre.
.
.
.
2 comments:
Totalment d'acord.
Tot i que potser és un pèl de color de rosa: segur que hi ha exemples, molts, de situacions que no permeten/deixen poder mostrar aquest ser en un % total.
Moltes! Moltes situacions en què no es pot o no en som capaços. Per això més que de color de rosa, és de color de sang, perquè el que es proposa és fer-ho ni que impliqui... molta valentia...
Post a Comment