Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotografia. Mostrar tots els missatges

dissabte, 22 d’agost del 2026

Sally Mann. Exposició a la Tabakalera de Donostia.

 


Sally Mann, nascuda l'1 de maig de 1951 a Lexington (Virginia), exposa algunes de les seves fotografies més emblemàtiques a l'espai artístic de la Tabakalera de Donostia; un lloc singular i immillorable en tot el que té a veure amb la cultura i l'art.

Sally Mann és una de les fotògrafes nord-americanes més reconegudes i influents de les darreres dècades. És intensa, poètica i sovint inquietant. Treballa gairebé sempre en blanc i negre amb càmeres de gran format (principalment 8×10 polzades), un equipament lent i laboriós que li permet un control extrem de la imatge. Ha experimentat molt amb processos antics del segle XIX: col·lodió humit (wet-plate collodion), platinum prints, bromoil… Això dona a les seves imatges una textura imperfecta, amb ratlles, taques, vels i una qualitat gairebé pictòrica o espectral. Les fotografies semblen alhora molt contemporànies i tretes d’un altre temps. L’estètica és formalment molt depurada: composicions cuidades, llums dramàtiques i una gran precisió tècnica, però amb un resultat que no busca la perfecció neta, sinó l’atmosfera i l’emoció.
La seva obra explora constantment la intimitat, el pas del temps, la mortalitat, el cos i el territori del Sud dels Estats Units (Virgínia i el Deep South). Sovint fotografia (va fotografiar) els seus tres fills (Emmett, Jessie i Virginia) a la granja familiar. Escenes quotidianes (jocs, migdiades, banyades) que es tornen ambigües, a vegades inquietants o fosques. Explora la nuesa i la vulnerabilitat. Però alhora les seves fotografies traspuen naturalitat, terra, vida, llibertat... Amb aquest tipus de fotografies va tenir molts problemes amb els intolerants i fanàtics integristes religiosos, que van arribar a acusar-la de pornogràfica, la qual cosa demostra que l'integrisme confon nuesa amb pornografia.
És una de les fotògrafes més lliures, més creatives i més sorprenents que existeixen. Amb ella, la nuesa esdevé com un vestit que expressa la profunda dignitat humana de la forma que la naturalesa ha generat per als humans, i que en general els humans s'entesten a cobrir amb obsessió. La seva obra genera pau a qui està en harmonia amb la imatge natural humana. 

L'exposició estarà oberta al públic fins al 18 d'octubre i els diumenges ofereix visites comentades.

.

dilluns, 21 d’abril del 2014

Euskadi en blanc i negre. Euskadi in black and white. (I)


A Euskadi, el color verd és tan intens, i tan divers, que sovint no veiem altres aspectes de la bellesa, com la textura, les formes, el paisatge, l'elegància dels elements, l'amplitud, la perfecció dels petits detalls naturals o urbanístics.
Al llarg dels propers dies, aniré publicant unes sèries de fotografies en blanc i negre (monocrom de contrast alt) que he pres aquests últims dies a Euskadi. 
Aquesta vegada les imatges mostren el paisatge d'Altamira (Errenteria) i del Bide Gorri que uneix Errenteria i Oiartzun.

In Euskadi, Green colour is so deep, and so diverse, that many times we don't see other aspects of beauty like texture, shapes, scenary, elegance of elements, wideness, perfection of little natural or urbanistic details...
In the next days, I will post some series of black and white pictures (high contrast monochrome) I have taken in the last days in Euskadi.

This time images show the landscape of Altamira (Errenteria) and of the Bide Gorri between Errenteria and Oiartzun.













diumenge, 2 de febrer del 2014

Barcelona


Hi ha punts de vista per la ciutat que fan que et paris i que els capturis; no t'hi has d'esforçar gaire; ells t'avisen. 
I tant se val quina càmera tens; als punts de vista els és igual. Et presenten una escena, una combinació de formes i colors que dibuixen per causes atzaroses un quadre diferent i potser mai vist; i l'has de capturar. 
I cada dia, a cada hora, els punts de vista que et criden són diferents; depenen de la llum, de l'estat d'ànim del fotògraf, del clima, de l'atzar de l'urbanisme...
Avui ha tocat Barcelona. Espero que us agradi.