Ara feia temps que per
raons de feina no havia publicat res i ho trobava a faltar, i
aprofito per explicar-vos un indret secret a aquells que estimeu els
llocs salvatges, sense pobles a prop, i molt, molt lluny de la
civilització.
Un lloc a on si engegueu
la ràdio no enganxareu cap emissora. Un lloc sense cobertura de
mòbil i a on Google Earth no ha fet fotografies detallades. Un lloc,
a on ni tan sols els usuaris de Google Earth hi han enviat
fotografies; jo tampoc no ho faré; us ho dic només a vosaltres, els
amants dels llocs solitaris i naturals, desconeguts i misteriosos, a
on us podreu trobar amb els déus del bosc, amb les fades, amb els
esperits de la boscúria i amb els valors eterns amagats a la finitud
besllumant. Si us agrada banyar-vos en solitari com si estiguéssiu a
casa vostra però enmig de boscos espesseïts, per aquí anireu bé.
És important que el
vostre viatge prioritzi el trajecte més que no pas el destí, que
sigueu capaços de vèncer les pors que us impedeixen gaudir de
sensacions que mai no diríeu, i que no sapigueu què passarà als
minuts que seguiran, i que aquest desconeixement us agradi.
Em surt del cor, en aquest
moment, i no sé per què, dir-vos que és important que no us penseu
que ho teniu tot assolit, que no digueu que sí per a fer content el
qui teniu davant quan el que heu de dir és que no, que no malparleu
de ningú, ni per a fer pinya, ni per a crear vincles, ni perquè
sigueu més “cotilles” que una portera, ni perquè us penseu que
teniu raó quan critiqueu algú. Que si feu un dinar no el feu contra
ningú. Que si pregueu no sigui contra ningú. Més val ser ateu que
creure en un déu que té persones escollides i bons i dolents i
condemnats i salvats i els de la “Creme” i els empestats. I no sé
perquè escric això últim, algun esperit del bosc m'ho dicta.
Al gra. Si aneu de Huesca
a Murillo de Gállego, després us trobareu els Mallos de Riglos i el
riuet o riuàs que hi corre per sota.
Després, si seguiu la
carretera arribareu al Pantano de la Peña, i més enllà, a la
A-132, un riu serpentejant entre boscos i turons, al punt màxim
d'allunyament de la civilització del qual us parlava. A qualsevol
punt del riu, o al quilòmetre 56 si voleu aparcar bé, trobareu el
racó perdut que surt a les imatges, i milers més força més
amagats i bellíssims. Perdeu la por a remullar-vos. Esteu sols.
Venceu el temor infantil a les aigües desconegudes i als boscos
fantasmals, La natura us ho agrairà.
Després continueu el
viatge i arribareu al Pantano de Yesa. No és a les antípodes de la
civilització, però té també espais de solitud. I si us foneu amb
les aigües, descobrireu que les aigües us estimen, us abracen; no
són aigües de sal, són aigües de sucre i de tendresa. Absorbireu
el misteri.
Mallos de Riglos
Riu Gállego
Riu Asabon (quilòmetre 56 de la A-132)
Pantano de Yesa
