Amb ELS PASTORETS de Josep Maria Folch i Torres, representats pel Centre Social de Terrassa, amb direcció de Joan Salvador, i interpretats els personatges d'en "Lluquet" per Quique Quera, i d'en "Rovelló" per Oriol Carreras, s'acaba la meva estada a l'oasi del Nadal, i començo, demà, un viatge llarg a través del país de la quotidianitat, vers el paradís de l'estiu, amb la calidesa del Sol i l'abraçada de la mar. Si em quedés a l'oasi, i renunciés al viatge, no arribaria al paradís.
No visc, però, pel destí, visc pel viatge. Cal que el viatge sigui llarg, perquè el goig està en cada jornada d'aquest viatge. Cal que siguin moltes les matinades, molts els ports, moltes les jornades. Cada jornada, l'oportunitat de crear, de servir, d'estimar. Cada turó feixuc, una oportunitat per aprendre millor a escalar. Cada conflicte, l'ocasió de treballar per la pau. Cada angoixa, el moment de descobrir la bellesa amagada dins l'instant. Cada fracàs, la raó que em permetrà adquirir l'hàbit de continuar lluitant amb la mateixa il·lusió del primer dia. Cada plor que em trobi al davant, una crida a la tendresa, i l'evidència que tots som fills, i que tots som infinitament adorables, encara que no ens ho mereixem. El nostre valor no depèn del que fem, sinó del que som.
Començo amb esperit d'esportista el viatge vers la foscor de les dificultats, amb l'alegria del qui sap que pot sobreviure i que pot guanyar; feliç d'endinsar-me a la fredor dels dies i disposat a escalfar (que no pas esclafar) els cors gelats.
Per cert, Els Pastorets, genials!
..
