La plenitud de l'educació
consisteix a aconseguir que el fill o filla, l'alumne o l'alumna,
valorin els sentiments dels qui l'envolten com si fossin els seus
sentiments; i aconseguir-ho sense imposició; i aconseguir-ho de
manera que sigui el propi fill o filla, el propi alumne o alumna, el
qui decideixi per convicció assolir aquesta fita.
Per tant, no és
fàcil; no s'aconsegueix a força d'energia, ni a través de la disciplina, ni del reforçament de les conductes, ni de l'ensinistrament, ni amb estímuls o recompenses. El procés és un procés de seducció; és, de
manera molt pura, un procés d'enamorament i prou. Però un
enamorament, que a diferència de l'hormonal, ha d'assolir una
profunditat i una maduresa que el facin estable.
La percepció de la
duresa de la societat humana, de la presència, en ella, de
contravalors materialistes i violents, no ens ha de moure només a
preparar els joves per a sobreviure i triomfar en aquesta mena de
selva cruel disfressada d'honorable, sinó que, per damunt de tot, ens ha
de moure a preparar i enfortir els nens i nenes per tal que es converteixin en agents capaços de transformar la societat, i sobretot per a no permetre que la societat
esclafi la seva creativitat, la seva empatia i els seus ideals. Cal
que es converteixin en elements actius i passius, en el llevat d'una humanitat
millor, que s'acosti als ideals d'amor i de respecte que tothom té al
cor i a la ment.
Els famosos consells de Bill Gates, (o de tants altres pseudotriomfadors materialistes o carques enquistats) sobre l'èxit i la supervivència, són només
estratègies parcials que, si no van acompanyades de la priorització
dels valors humans transformadors de la societat, no valen per a
gaire.
Les persones i els seus
sentiments són una finalitat en si mateixes; cadascuna de les
persones és un objectiu final, i la seva raó de ser és ella
mateixa i les persones que ella estima; en cap cas aquesta persona
existeix per a produir res, ni per a generar res més que la seva
pròpia alegria, i l'alegria del món que l'envolta.
