Puja la muntanya més bonica del món,
encara que et diguin que està pelada, i que gairebé no té arbres,
i que és tard i que el Sol es pon, i que allà dalt no hi ha ningú,
i que fa vent, i que t'acabaràs cansant...
Quan arribis a dalt, escoltaràs el
silenci de la natura, i allò que sentiràs no seràs capaç
d'explicar-ho, perquè el llenguatge no hi arriba, i perquè aquesta
sensació és reserva per als que pugen el cim.
Allà dalt, sabràs que ets allà on
has de ser, i que no et cal res més; estaràs a la teva muntanya i
hauràs viscut... hauràs viscut.
Qui deixa de viure la vida per
assegurar-se la supervivència, ja està mort, i per tant, de poc li
serveix assegurar-se la supervivència.
Puja la muntanya que somnies pujar, i
no miris enrere.
Puja amb els teus companys, però si
ells decideixen no continuar, tu continua pujant.
Puja la muntanya que tu tries pujar, no
pas aquella muntanya que la vida pretén escollir per tu. Toreja les
circumstàncies que intenten engarjolar-te.
Lluita per la teva llibertat, no valen
excuses; la teva vida és teva i l'has de convertir en una joia.
Allò que tu has de fer amb la teva
vida, només ho pots fer tu; si no ho fas tu, ningú no ho farà. Els
altres, podran fer altres coses, les seves coses, la seva feina...
Però la que tu estàs cridat a fer, o la fas tu, o es quedarà sense
fer. I la teva feina és aquella que et fa feliç fer; però ben
feta. Tan ben feta que el conjunt de l'univers se'n beneficiarà, i
el conjunt, o algú en particular, estarà una mica més bé gràcies
a la teva feina.
Amic... no escoltis aquell que et diu
que no estudiïs tal o qual carrera perquè val diners i la teva
família no els té, i que per tant, i en conseqüència, has de
triar alguna mena d'estudis, tan econòmics com sigui possible, per
tal de poder fer alguna cosa útil. Qui et diu això, amic, és una
persona que fa apología del fracàs, els seus consells condueixen al fracàs. La
seva percepció de la vida és classista, i empara la frustració i
la resignació, que són llavors de tristesa i de buidor existencial.
Lluita. Treballa. Estudia. Creu. Espera. Confia. Posa tota la llenya
al foc. Viu convençut que pots fer-o, i que l'existència amaga claus
secretes només per aquells que es posen a treballar amb capacitat de
sacrifici i amb il·lusió. Només podràs aconseguir-ho si et
dirigeixes cap a un destí que t'il·lusiona, si cada passa que t'hi
apropa et fa feliç, si cada esforç que regales per acostar-t'hi,
per dur que sigui, et fa feliç.
Amic... no escoltis aquell que et diu
que no visquis ara, que et retallis, que et crucifiquis, que et
neguis a ser feliç de moment, que viquis amb preocupacions per tal
d'arribar a un objectiu futur que et proporcionarà diners, poder,
subsistència... Si li fas cas, quan arribis a aquest futur, si és
que hi arribes, continuaràs sense viure, perquè voldràs aconseguir
un objectiu que et faran creure que encara és més superior a allò
que ja tens. I la vida t'anirà passant. I la felicitat la tindràs
sempre al futur, com un esquer.
Escull, de tot allò que et permeti
sobreviure, el que més feliç et faci ser quan t'hi dediques. Perquè
un dia et moriràs; la vida s'acaba contínuament, i cada dia que
vius té un valor incalculable. Si perds la felicitat d'un dia, ja la
tens perduda. No tenim prou temps per a permetre'ns el luxe
d'escollir camins en els quals ens resulti més complex, o potser
impossible, ser feliços. I només podrem triomfar si ens dediquem
amb tot el cor i tot l'esforç a allò que ens fa feliços.
L'elixir que ens permetrà ésser
capaços d'exercir esforços impensables és aquell que té el mateix
nom i el mateix fons que la felicitat. Ni el poder, ni el diner, ni
la seguretat,.. mai serán més sagrades, ni més fonamentals, que la
felicitat de cada dia i el plaer de les coses senzilles i petites.
