Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Tuesday, January 16, 2018

Un 10% d'individus sense capacitat de comprendre, valorar, i sentir com a propis, els sentiments aliens.

Image of ROTFLOLEB in wikipedia. CC- BY-SA-3.0.

Defuges el sentiment, el consideres el refugi dels hipòcrites; però saps? el sentiment humà ens fa humans. És clar que un percentatge prou considerable dels sapiens no l'entenen directament. Saben de la seva existència perquè observen els individus humans que els envolten i dedueixen de les seves reaccions allò que el món anomena sentiments, però un petit percentatge de sapiens, no en tenen experiència, si no és en allò que afecta el seu jo. Ara en diuen psicopatologia social, i no es posen d'acord a l'hora de decidir si és una malaltia o una manera de ser. Però és sens dubte una disminució. 
He conegut persones amb aquesta disminució que anhelen tenir sentiments; són bones persones, perquè racionalment, d'una manera eixuta, sense premi, volen el bé de les persones; podríem dir inclús que estimen amb més puresa perquè no busquen el consol del sentiment; però n'hi ha pocs d'aquests. La majoria de persones que no experimenten sentiments, emocions, tendresa... no ho accepten com una disminució, sinó com un avantatge racional damunt dels altres éssers humans als quals veuen gairebé sempre com a competidors, com a graons, com a instruments, com a mitjans o com a molèsties. 
Els psicòpates socials no són assassins com els pinten a les pel·lícules; són persones perfectament integrades a la societat, que pateixen sense acceptar-ho una profunda disminució de la intel·ligència emocional; acostumen a ser tòxiques, a paral·litzar iniciatives que ells consideren, conscientment o inconscient, amenaçadores pel seu ego; no contemplen els sentiments aliens com un problema, perquè defugen qualsevol problema que no sigui propi; i allò que sent algú del seu voltant, especialment un igual, és tan important com el dolor d'una llagosta bullida viva en un restaurant de luxe, quan han de preparar el plat d'un humà sense amor pels animals.
Davant d'un psicopata social no funciona el diàleg, si no és que el dirigeixes a un interès seu; i quan ho facis hauràs de jugar a escacs, perquè no entén allò que no sent, i no sent perquè no pot. 
La millor estratègia davant d'una persona així (diuen que un 10% de la població ho és com a mínim en petit grau) és defugir-la. Només els que reconeixen el problema es poden integrar a la societat humana, amb humilitat i bona voluntat, però és tan difícil per a ells, que intentar-ho té realment un mèrit immens.
.
.
.

Territorialisme


Elefants marins lluitant pel territori. Image from wikipedia of Michael L. Baird. CC-BY-2.0
.
.
.
Això és meu, allò és teu. 
Això ja ho ensenyo jo, 
i allò ja ho ensenyes tu. 
I et pixes com els gossets 
als límits dels teus terrenys. 
Funcionariot! Funcionariot! 
Amb cara d'estaquirot! 
Les normes tot ho dissenyen, 
perfecte quadre d'honors! 
Aquí comença el teu regne, 
amb l'ego tot banyat d'or; 
i si és llautó se li assembla, 
la llei ho permet i tot! 
Funcionariot! Funcionariot! 
Fins et poses de puntetes 
per semblar més alt que jo. 
Se't menja l'enveja i omple 
el teu cap d'un núvol fosc. 
Arreu veus competidors 
que volen robar-te el lloc.
I així va passant la vida 
tu sempre cabrejadot!
Valorant fins a quin punt
el teu jo s'estén pertot.
Vols dir que no somriuries
si no visquessis amb por?
Que no hi ha línies vermelles
hi ha portes, braços i ponts
i la saviesa que és una
si la mires amb amor.
Res no és teu i si t'hi arrapes
se t'escaparà del tot.
Funcionariot! Funcionariot!
no posis portes al bosc!