Divinitzeu la llei. La poseu per damunt de la persona humana. “Si la llei no és bona es pot decidir canviar-la, però cal obeir-la fins que la canviïn”, dieu, amb trampa, ocultant que no voleu canviar-la, perquè gaudiu amb el sofriment dels qui per ser dolenta se l’han saltada.
Sou hereus de Roma i
els seus valors incívics. Nomeneu Roma com la mare de la qual hem
heretat els valors de la nostra incivilització que vosaltres
anomeneu civilitzada: propietat privada per damunt de la dignitat
humana, posessió i persecució dels diners legals per damunt de la
vida humana, l’imperialisme justificat per l’aureola mítica dels
personatges sanguinaris del passat, la persona com a bèstia al
servei del poder… Condemneu qualsevol altre civilització anterior
a Roma, anterior al descobriment i genocidi d’Amèrica, sense ni
tan sols conèixer els seus valors, perquè van ser cremats pels
vostres. Anomeneu salvatges als indígenes precolombins i sou
indulgents amb els poders eclesiàstics que bullien vives les
persones només perquè no creien en el que la llei deia que s’havia
de creure. Quan convé critiqueu el mal que veieu en els altres, quan
el mal s’evidencia com l’essència i la normalitat dels vostres,
el negueu, el disculpeu, el menysteniu.
Adoreu “la gran
puta”, i en llegir això us esgarrifeu vosaltres sense saber que
“La gran Puta” és una expressió bíblica escrita per Sant Joan
quan es va referir a la vostra Roma adorada i els seus miserables
contravalors que us exciten com a bèsties (molt formals, tocades i
posades) narcisistes. I us vestiu per a fer-vos fotos que realcin la
vostra creguda grandesa, com els reis que admireu i als qui perdoneu
totes les crueltats. Feu apologia de “la Gran Puta” perquè
l’adoreu, i el vostre narcissisme us impedeix reconèixer la
profunditat de la vostra misèria; seria massa dolorós per vosaltres. Necessiteu ser admirats. Teniu sed
de poder. Manipuleu, mentiu, emmascareu, deformeu… per aconseguir
el caprici del vostre cor narcissista. Aplaudiu fins les orelles les
condemnes a les persones pacífiques, que a més són bones persones,
perquè el món pel qual ells treballen, i cap al qual caminen,
resulta insofrible per vosaltres, desafia el vostre poder, és
insubmís als vostres déus humans, irresponsables jurídics, plens
de misèries i absolutament programats (per a ser allò que són)
pels seus mentors. Els vostres déus no estan avesats a pujar al
metro, ni a ser contradits, ni a que els considerin iguals… són,
com vosaltres, malalts de la seva educació, trenada entre
cotofluixos i mentides històriques.
