Realment, hi ha gent que atorga a les formes un poder gairebé absolut; acostumen a ser els mateixos que estimen l’autoritat; i curiosament, sovint són persones que envegen. No m’agrada escriure sobre aquestes persones, ni tan sols per expressar el que no és bo en la seva actitud. Escriure contra algú és molt molest, i em fa perdre energia. Escriure parlant malament de qui sigui, ni que en criticar tingui raó, és esgotador, i em fa estar entretingut un temps que podria dedicar a escriure sobre realitats benignes.
Intentaré no parlar a la contra, sinó a favor.
Quin goig que els
altres triomfin, que ho facin els que tinc a prop; que toquin bé el
piano, amb virtuosisme, que gaudeixin fent-ho, que guanyin premis…
Alegrar-me del bo dels altres fa que la meva alegria sigui doble,
triple, multiple… L’alegria fa que el nostre cervell ordeni la
generació d’hormones benignes per al nostre funcionament mental.
L’alegria pel bé dels altres és una manera d’estimar-los. El bé
dels altres, no disminueix el nostre. El que els altres assoleixen,
no ens fa mal, ans el contrari. Ser feliços amb la felicitat aliena
és un simptoma de victòria personal, de grandesa d’ànima.
L’autoritat és un
pobre mal menor que surt quan no trobem cap altra forma més
intel·ligent i més humana per ajudar algú, o algun grup, a evitar
el desastre. L’autoritat no és pas un patrimoni exclusivament
humà; les formigues, i molts altres insectes i animals, tenen la
societat estrictament jerarquizada, amb senyors i súbdits, amos i
esclaus, dominants i servidors. L’autoritat és essencialment
contrària a la igualtat de les
consciències pel que fa a la dignitat i al valor. Hi és perquè no
hem trobat la manera de fer que no hi sigui. Si apareix quan no toca,
cosa que passa sovint, l’erra. L’autoritat és moltes vegades el
vestit que es posen els qui no troben bell cap vestit dels que tenen
a l’armari. L’autoritat és un autèntic impediment educatiu,
generador de ràbia, desmotivador, creador de confusió, miratge
fictici a cops amb formes belles que amaguen una buidor esfereïdora.
L’autoritat és allò que m’allunya de qualsevol altre; un mal
menor que no hem sabut eliminar; alguns l’adoren i l’entronitzen,
i es fan molt de mal.
Les formes imposades són un atemptat a la llibertat del gust estètic
aliè. La forma a la indumentària, als dissenys, al treball
personal, a les tasques individuals, a la gestió de l’individu, ha
de ser la conseqüència d’un procés creatiu de raonament i
maduració. La icona que assenyala un fons, un contingut essencial a
cops invisible que representa l’autèntica essència humana. Les
formes són moltes vegades un instrument al servei de l’autoritari
i/o de l’envejós, per a desqualificar i enfonsar aquell individu o
grup que li resulta molest o desagradable. La diversitat de formes fa
més bell el món i esperona a l’estudi i l’anàlisi estètic a
tots aquells que volen trobar-ne de noves i de diferents en una
recerca constant de noves maneres de sentir i de comunicar.
Quan allò que fem ho fem perquè ho estimem; el poder de
l’autoritari i de l’envejós no aconsegueix el seu objectiu
paralitzant. La força de l'amor a la vida és omnipotent i ens porta
damunt del palmell de la mà vers regions desconegudes del plaer
espiritual i creatiu. Cap ésser finit, engarjolat pel seu propi ego,
pot aturar les persones lliures en un univers que no controla ningú.
