no ens diuen qui som, ho hem de descobrir.
Ara paro jo, t'haig de perseguir.
Et toco l'esquena, m'assec sobre el terra, i em faig l'adormit.
Tot seguit, de sobte, la llum està aquí.
No sé com parlar-ne, em costa de dir;
tampoc no cal fer-ho, de fet, no hi ha mots;
l'esplai, mentre jugo, i m'embruto de terra, ens ho explica a tots.
La vida és un brou al plat de l'alberg.
S'hi ha bullit un cor de vedell despert,
rialles de bojos que trenquen fermalls,
que salten i xisclen, s'abracen i empenten, amb càntics i balls.
Juguem mentre duri l'estona d'esplai,
no importa si és curta; s'estira com mai.
Ara paro jo i et faig un petó;
per això quan s'acabi, el món que hem trobat, serà molt millor.
No comments:
Post a Comment