Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Friday, August 14, 2009

Donostia i el secret de qui mana a les nostres vides.

.



Aquesta ciutat té alguna cosa d'aquelles que t'acaronen el cor. Ve a ser com la dutxa; pel cos és l'aigua, per l'esperit (digueu-li ment, si ho voleu) poden ser un munt de diferents elements: la pluja espoltrida, el cel encapotat, el mar grisós, el mar lluminós quan surt el sol, el verd, sobretot el verd...

Amarant-me de la bellesa (sigui urbana o salvatge), m'allunyo dels càlculs maquiavèlics dels qui freturen el poder en qualsevol de les seves manifestacions, m'allunyo dels terrors dels qui no perceben les empaties alienes, dels qui es pensen que els altres són com ells (tots som diferents, amb diferents qualitats, diferents històries, diferents evolucions, diferents riqueses... tot el viscut és riquesa per una raó o per una altra).

La noblesa del paisatge d'aquesta ciutat m'embriaga fins a límits impossibles de descriure.

I em sento lliure, lluny de la foscor que viu al cor de molts, lluny de la manca de confiança en l'existència que és tan habitual en les persones sense que aquestes ho sàpiguen.

Us diré un secret: teniu moltes raons per a confiar en l'existència, per a confiar en vosaltres mateixos, per estimar-vos com sou, ni que hi reconegueu la necessitat de millorar. Igual com no necessitem la perfecció dels altres per a estimar-los; no hem de necessitar la pròpia perfecció per a estimar-nos a nosaltres mateixos i per a començar a caminar cap allò que volem ser. ¿Qui és que mana a la nostra vida? L'opinió aliena? La por? L'ambició de guanyar? La necessitar de tenir el que ens manca? No permeteu que ningú fora de vosaltres mani a la vostra vida; només així podreu recobrar la confiança i el pas ferm vers la pau.

P.S. La passarel·la que observeu a la imatge en aquests moments està en reformes. No sé si la mantindran o no. Sigui com sigui, han arreglat molt i molt la zona del port i ha quedat molt bé. Us convido a passejar per Donostia, val la pena.

.

Saturday, August 8, 2009

Salutacions des d'Errenteria

.


Novament us envio una salutació des d'Errenteria, en el periode de l'any en què gustosament em toca estar en aquesta terra que m'estimo tant.

Tinc poquetes estones de ciber per a pasar pel meu bloc; però hi són i això m'ajuda a no deixar de banda aquesta petita veu nua que no vol callar.

Fins aviat!
.

Sunday, August 2, 2009

Un parell de vídeos. PLatja de Bolonia. Viatge a Càdiz (XII)

.

Un parell de videos de la Platja de Bolonia que reprodueixen alguns instants d'aquest estiu. Al de dalt, l'oceà i el Sol. Al de baix, la sorpresa d'uns cavalls galopant cap al tard, quan ja marxàvem.

.

Menció especial del jurat al Premi Mossèn Romà Comamala de Vilabella

.


Ahir, a les vuit, vaig tenir l'alegria de guanyar una menció en un dels premis més entranyables de narrativa dels que es fan a Catalunya. I em va fer especialment content guanyar aquesta menció amb un relat llarg (de 50 pàgines) d'aquells que es podrien anomenar "identitaris". Hi ha obres que s'escriuen, sense gaire misteri, sobre els demés o sobre la vida en general; i hi ha obres en les quals, a més d'escriure sobre el món, un s'hi retrata, un hi deixa alguna cosa íntima d'ell mateix. "Informe sobre l'Homo sàpiens" pertany a aquest últim grup d'obres, i em satisfà saber que es publicarà juntament amb l'obra guanyadora, i amb dues mencions més, en un llibre que amb tota probabilitat editarà Cossetània de cara a Sant Jordi de l'any que ve.
.

Saturday, August 1, 2009

Cala del Frailecillo. Platja de Bolonia. Viatge a Càdiz (XI)

.




I arriba l'últim dia d'estada a les terres de Càdiz.

Decidim prendre'l com un relax i gaudir dels espais i de les activitats que més ens han omplert al llarg d'aquests deu dies.

El matí el passem a la Cala del Frailecillo.

Al migdia dinem en una plaça de Conil, sota l'ombra d'una palmera, la pasta bullida d'uns tuppers força bonics i útils. Ho arrodonim amb unes postres en un bar típic.

A la tarda ens apropem a la Platja de Bolonia de Tarifa, i gaudim de la seva tranquil·litat familiar i natural (és dilluns). Contemplem la costa del Marroc, que avui es veu força clara perquè bufa el vent.

De tornada a l'aparcament de Bolonia, ens arriba la melodia d'un saxo que una noia toca dins d'una furgoneta que té un gran girasol pintat. És la persona que de tant en tant passeja per la platja venen braçalets de cuir.

Sopem en un bar de la platja, a l'aire lliure, amb poquíssima gent i força tranquils mentre el sol es va amagant i el mar agafa tonalitats liles.

Tornem al bungalow i a dormir, que demà partim cap a casa.

.

Friday, July 31, 2009

Càdiz. San Lucar de Barrameda. Viatge a Càdiz (X)

.


La desembocadura del Guadalquivir




La terra de l'altra banda del riu és Doñana


Una de les platges de la ciutat de Càdiz



La Catedral de Càdiz






Ja he parlat una mica de la visita a Càdiz ciutat; val la pena.
És una capital que no té el caire de monstruositat que es pot trobar a Madrid o a Barcelona. És una ciutat que no pot créixer més, construida damunt d'un braç estret, amb mar a les dues bandes. En un cantó platges, a l'altre ports.
Hi arribem a les dotze del migdia, enmig d'una calor xafogosa difícil de descriure sense caure en hipérboles. Deixem el cotxe en un pàrquing molt curiós, perquè la numeració de les places despista força. Si tens la 202 i vas seguint la 190, la 191, la 192... de cop i volta arriba una paret, i descobreixes que la 193 continua a l'altra banda del pàrquing, és a dir uns 250 metres darrere teu. D'altra banda els vehicles, dins del pàrquing, aparquen on els ve de gust, sense necessitat d'encabir-se a la plaça dibuixada.
És una ciutat amb un carisma especial. El seu casc antic recorda força el Raval de Barcelona.
A la tarda ens acostem al Puerto de Santa Maria; no ens crida gaire l'atenció.
Tot seguit agafem la carretera que va a Rota, just en el dia en què l'OTAN hi fa unes maniobres especials d'exhibició. Després de Rota, ve Chipiona, amb un gran monument a la Rocio Jurado. Chipiona és un poble molt agradable de cases blanques i baixes, molt pla; situat en una zona en què la costa fa un gir important. Té un far immens.
Després ve San Lucar de Barrameda, amb el Guadalquivir a la desembocadura, immens i marronós; a l'altre banda Doñana, els boscos i les marismes.
Després d'un cafè, tornem a Conil, al Bungalow.

.

Thursday, July 30, 2009

Rètols de Càdiz. Viatge a la província de Càdiz (IX)

.


Dins del que és la visita a la ciutat de Càdiz, vull dedicar un capítol al què són els rètols, els escrits urbans, les imatges insòlites que un mai no sospitaria trobar-se i que de vegades semblen impossibles. El bon humor i la imaginació de la gent d'aquesta terra fa que et trobis perles que mereixen atenció i respecte. Per exemple aquest paper, penjat dins d'un pàrquing, que demana si us plau no alimentar els gats.

O la porta d'aquest antic taller d'electricitat, al casc antic de la ciutat. Mirant-la, un té ganes d'entrar-hi i de remenar vells artefactes, els arxius dels clients, les factures de color esgrogueit, les eines...

O aquest cafè antic, sense esnobismes balmats, amb la senzillesa de tot el que és autèntic: l'anís, la ratafia, les cartes, l'olor de cafè, les parets de pintura bufada...


O aquesta pissarra de menú. Fixeu-vos en la salsa oli-oli. ¿Sabeu quina és aquesta salsa i de quina terra ve?
O les dues imatges següents, posades a la porta de dues cofradies religioses del barri vell. Mort, dolor, amargor... Quina visió de la religió!




I aquesta escala (també al casc antic) els esglaons de la qual van cadascun cap on li ve de gust, amb la decoració del segle XX i el regust de les novel·les costumistes:

O la pissarra per atraure clients d'un restaurant; pura filosofia:


En fi, tot això ho vam trobar durant un matí al Càdiz urbà; una de les ciutats més autèntiques d'Andalusia.
.