Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Sunday, May 15, 2011

La íntima unió entre la bellesa, la felicitat, i nosaltres. I una estona caçant onades.














El planeta és tan bell que el fet de “ser” no pot ser dolent. La bellesa de la natura és la prova de la bondat de l’existència. I la bellesa que hi ha a l’existència la percebem com a bella perquè entre ella i nosaltres hi ha una complementarietat íntima que ens atrau mútuament. Igual com nosaltres som atrets per la bellesa, la bellesa se sent atreta per nosaltres, i ens fa contínuament senyals.
Després he fet allò de concentrar-me en l’instant present, sense pensar res més que allò que es percep: mar, Sol, vent, llum, brum de les onades, escuma, flaires de sal i de pins, nuesa, els colors dels penya-segats, l’atzur intens de la volta del cel...
Si algun dia morirem, és perquè hem estat vius. La vida és el combat contra la por. Vencem la por amb la llum. El coneixement i la raó ens deslliuren de la por i ens ajuden a mirar la bellesa. La por desapareix com ho fan les tenebres amb l’alba. La victòria de la vida és la victòria damunt la por. Amb la por vençuda, estimem buscant el bé dels qui estimem i no pas la satisfacció de cap desig personal, perquè en realitat quan hem vençut la por ja ho tenim tot i no desitgem res que no tinguem ja a l’abast; ho tenim tot; a cada ara i a cada aquí.
El desmesurat culte a l’ego és una de les teranyines fosques i excessivament denses que impedeixen, a l’Homo sapiens, l’exercici de mirar. Quan la felicitat es cerca sense respectar el límit de no esbotzar la dels altres (ni que els altres siguin desconeguts), a banda de no trobar-la, destruïm la bellesa i ens ferim profundament; apareix l’odi en qualsevol de les seves manifestacions més o menys manifestes: indiferència, manipulació, tirania, opressió, abús, agressió...
La felicitat és el gaudi del que tenim a l’abast “ara” i “aquí”, i depèn de la manera de mirar. Cal mirar d’aquella manera que permet copsar la totalitat de la bellesa;  i copsar sobretot la llum immensa que hi ha rere la mirada de cada persona per imperfecta que sembli.
La  manera com mirem dibuixa la nostra felicitat.
.
.
Després d’escriure això me n’he anat a perseguir onades amb la càmera. Volia fer una fotografia que agafés per una part el fons del mar i per l’altra la seva superfície. Les onades, però, m’ho han posat difícil; però m’ho he passat bé.
De tornada, el bosc estava radiant, el vent s’enduia qualsevol rastre de vapor d’aigua i la llum viatjava nítida sense interferències. Els blaus eren molt blaus; els verds ampolla de les punxes dels pins era obscur i contrastava amb el cel. El groc que mutava a roig dels penya-segats semblava sofre.  Un plaer.
.
.

2 comments:

Ventafocs said...

Un plaer llegir-te. Has aconseguir copsar la bellesa del moment i plasmar-la amb les teves paraules. No és fàcil vèncer les pors, però per això no hem de deixar d'intentar-ho. Una abraçada!

NÜNÚ xxx said...

les paruales amb la q construiexes l'essència d'allò gairebé inexplicable...preciós!

i com molt b algú em va ensenyar: vsig entendre i he après q les paruales limitaen el significat. malgrat això, quan estimes la literatura i les paraules ,com tu i moltes altres persones (m'hi incloc!), només el fet d despullar-se davant la bellesa intangible...fa q amb aquesta manera d comunicar-se tan especial q és l'escriptura ens apropem a transmetre el q sentim,veiem,pensem,volem,...tot un repte q tu aconseguiexes amb molta naturalitat, transportant al lector al'essència dl q vols dir.

llegir-te és un plaer i un elixir en una vida, d vegades tan...(doncs ara no trobo les paraules!!!).

una abraçada i muas´...X