Palau de llum de xocolata viva.
Tiba la catifa de la pell.
Bell reflex de sentits i excel·lències,
des de l'origen pur a l'infinit
futur de nits i renaixences.
El·lipsoide de revolució
d'eix diví d'aquí vers rere els plecs
de l'espai que entenem i que és tan poc.
Roc de carn melosa i fimbrejant,
i algú de bats silents despulladors
de misèries disfressades de necessitat.
Allò que ens cal tan sols és perdre el pas
de la por, de la prudència, i del vestit.
Allò que ens cal només és existir.
Si cal, sense eficàcia ni lluor,
ni fulgències, ni nom, ni protocol,
ni llinatges, ni formes, ni bon nom,
només la vida, el ventre i el bressol.
*
No comments:
Post a Comment