Per què ETA ha de desaparèixer?
Perquè no és vàlida com a negociador, ni com a representant polític, ni com a instrument per assolir cap objectiu. I no és
vàlida, perquè té un passat, perquè té les mans i el cor tacats
de sang i de mort, i ningú mai no podrà separar les seves sigles de
l'horror i la injustícia. ETA embrutarà qualsevol objectiu que defensi.
Per tant, si ETA realment té interès
en el procés d'alliberament de les nacions dominades pel blindatge
legalista d'Espanya, el millor que pot fer és, primer, condemnar la
seva pròpia violència, reconèixer l'error humà i estratègic,
declarar-se culpable del mal causat, del dolor produït a tantes
persones, que no exclou el mal que hagin pogut fer d'altres, però el
mal dels altres no justifica ni exculpa el propi.
Després, s'ha de dissoldre com a
organització i renunciar a qualsevol paper com a mediadora o instrument de res;
deixar pas a persones o grups que defensin objectius polítics pacífics i que no tinguin un passat violent; i
desaparèixer com a grup per a sempre.
La seva acció ha estat una
pedra en el camí de l'alliberament del País Basc, i si continua
existint i fent declaracions, continuarà sent un pes insuportable;
més ara, que no pas abans. Ja hi ha hagut algun polític
espanyolista al qual se li ha escapat de dir que combatre
l'independentisme ara és molt més complex que abans, perquè ja no
hi ha terrorisme.
La imposició militar o legal per la
força exercida per l'Estat Espanyol tindrà molt difícil
d'oposar-se a un moviment independentista pacífic, democràtic i
humà, si l'ombra nefasta dels que han matat per a qualsevol idea,
dels que han preferit les idees a les persones, desapareix per a
sempre i deixa de ficar cullerada dins del món de la política, que ha
de ser un món exclusiu de les persones respectuoses i democràtiques.
Si a aquesta banda el que realment més
li importa és la llibertat del Poble Basc, que desaparegui; no és
ni necessària, ni convenient. La seva existència és una llosa que
ho posa tot en perill, i que confon un procés que no ha de ser
dramàtic sinó respectuós amb totes les parts. És hora que les
fronteres no les decideixi la sang sinó els vots i la paraula. I que
els que han estat violents, com a mínim, tinguin la mínima decència
de fer invisible per a sempre l'organització que tant de mal va fer.
