Un Baserri dalt d'un turó ha quedat
envoltat de blocs de pisos de colors, i arreu, el verd, encès, gemat,
enlluernant.
Una llibreria ven nines de comunió; amb vestits
blancs, tots iguals, carrinclons, tradicionals.
L'antiga muntanya
salvatge no ha estat esborrada del tot i alça les branques dels
pollancres, dels olms, dels roures... damunt les herbes immenses que
creixen a grans velocitats. Les hortènsies agafen grandàries
descomunals.
Olor de pluja i de bassal. Humitat. Blocs de pisos
blancs com llençols i façanes llises sense abillaments
arquitectònics ni romanços. Contra el blanc, el color càlid i
llampant de la roba estesa; per damunt, un blau profund, sense
matisos.
A les perfumeries, bateries de vidres de colors i aroma de
química i flors.
Un home amb una boina i un bastó entre les façanes
del casc antic; les parets pintades amb grafits rebecs; orfebreria
urbanística d'un passat que no s'esborra al costat dels somnis del
futur, tot pensat des del present, que és l'únic que hi ha.
Quan el
dia és clar, els colors s'enfilen i esclaten pertot.
.
.
Anterior post d'Errenteria
.
.
.
1 comment:
"Tots els colors del verd" que diria el mestre Raimon. I hi has afegit: del roig, del blanc, del blau, dels daurats...
Post a Comment