Image from kawamondrago in the wikipedia
Tallareu flors i trepitjareu els pètals;
però hi continuarà havent flors i pètals i flaires,
i sol, i cel, i mar, i vent, i pau...
Emmudireu versos i copejareu poetes;
però hi continuarà havent versos, i poetes,
i sentiments, i amor, i esperança i futur... Empresonareu cantants i sommiadors,
i lluitadors per la llibertat i bohemis...
Però hi continuarà havent cantants, i cançons,
i somniadors i somnis,
i lluitadors, i llibertat, i llum,
i onades, i viatges i Itaques,
i escuma blanca, i el zèfir càlid a les postes de la Mediterrània,
i nens i nenes que saben el que està bé i el que no ho està,
i platges de sorra de color canyella,
i guitarres, i adolescents, i enamorats, i amants, i vida...
Predicareu la foscor de les normes justificades per les pròpies normes,
i el poder de les cadenes que lligueu als peus de les persones,
i la força del pes de les lloses a on graveu els dogmes petris del vostre infern a la Terra;
però el que sempre hi haurà serà la llum dels ulls dels qui s'enamoren,
i l'omnipotència de la llibertat humana,
i la claror de l'alegria que s'escampa per la natura,
i la vida que l'existència ens regala i que val infinitament més que la supervivència,
i aquest cel tan blau dels dies esclatants,
i la pluja viva que encén la verdor,
i l'olor de la sal damunt la sorra,
i tots aquells que ens estimem sense protocols ni manuals,
ni llibres d'urbanitat ni tractats de moral i bones maneres...