Tallareu les flors...

Image from kawamondrago in the wikipedia

Tallareu flors i trepitjareu els pètals; 

però hi continuarà havent flors i pètals i flaires,

i sol, i cel, i mar, i vent, i pau... 

Emmudireu versos i copejareu poetes; 

però hi continuarà havent versos, i poetes, 

i sentiments, i amor, i esperança i futur... Empresonareu cantants i sommiadors, 

i lluitadors per la llibertat i bohemis... 

Però hi continuarà havent cantants, i cançons, 

i somniadors i somnis, 

i lluitadors, i llibertat, i llum, 

i onades, i viatges i Itaques, 

i escuma blanca, i el zèfir càlid a les postes de la Mediterrània, 

i nens i nenes que saben el que està bé i el que no ho està, 

i platges de sorra de color canyella, 

i guitarres, i adolescents, i enamorats, i amants, i vida... 

Predicareu la foscor de les normes justificades per les pròpies normes, 

i el poder de les cadenes que lligueu als peus de les persones, 

i la força del pes de les lloses a on graveu els dogmes petris del vostre infern a la Terra; 

però el que sempre hi haurà serà la llum dels ulls dels qui s'enamoren, 

i l'omnipotència de la llibertat humana, 

i la claror de l'alegria que s'escampa per la natura,

i la vida que l'existència ens regala i que val infinitament més que la supervivència, 

i aquest cel tan blau dels dies esclatants, 

i la pluja viva que encén la verdor, 

i l'olor de la sal damunt la sorra, 

i tots aquells que ens estimem sense protocols ni manuals, 

ni llibres d'urbanitat ni tractats de moral i bones maneres...