.
.
.
Per
què els parles així, animal? Són més que animals. Per què els
castigues a tots? Tots ho han fet malament? No? Llavors per què els
castigues a tots? Per què crides contra tots? Cridaries així si fossin adults, si tinguessin poder? No ets demòcrata? No ets republicà? No ets una
persona amant de la justícia i de la llibertat? Per què els
castigues a tots? Ho trobaries correcte si ells fossin el poble i tu
un cap d'Estat? Llavors per què ho trobes correcte essent un
professor i ells els alumnes? Per què els castigues a tots? Tots ho
han fet malament? ¿Amb quina autoritat moral els demanaràs, als que
fan les coses bé, que col·laborin a millorar el grup si tu no et
portes bé amb ells, castigant-los només pel fet de pertànyer
al grup al qual has decidit castigar sense matisos, sense distingir entre els que
són responsables i els que no ho són?
¿Per
què els dius que s'assabentaran del que és bo, que no saben el que
els espera, que vagin preparant la vaselina?
Energumen!
Són nens! Vigila el teu llenguatge! Són sagrats! Són el futur del
món! Són persones! Són infinitament respectables!
Cal
parlar els nens i les nenes amb la convicció que ens dirigim a una
mena de déus encarnats, que per un temps deixen de ser déus per a poder conèixer la vulnerabilitat, i que necessiten tornar-ho a aprendre
tot, tornar a aprendre el valor absolut de l'amor, la necessitat del
respecte, el privilegi d'existir, la joia d'aprendre, de jugar, de
viure.
L’autoritat
és per natura contrària a la consciència, és per això que cal
una aportació d’esforços especial per tal de regular les normes
que necessitin d’una autoritat; si aquestes normes no tenen en
compte, en la seva forma, el fet que de manera natural la consciència
tendeix a la igualtat entre les persones i a la col·laboració, més
que no pas a la submissió o al poder, les normes no seran ni
acceptades ni assoliran el seu objectiu de millora. Cal fonamentar
les relacions i el funcionament tenint cura de la necessitat
de igualtat entre les consciències.