Ahir
parlava de la meva amant intempestuosa anomenada “dèria per
escriure” “vici d'escriure” “onanisme espiritual d'escriure”
“borratxera d'escriure”... i fixeu-vos que dic d'escriure
i no pas de publicar, perquè el que passi després de fer-li l'amor
a la meva amant no és un fenomen que em tregui la son, sobretot en
el moment en què l'estimo. Us asseguro que ahir no vaig fer poesia,
ni vaig deslligar metàfores, ni vaig exagerar un pèl; la meva
descripció fou literal i estrictament objectiva.
Avui
us parlaré d'una amant més humil, menys histèrica, potser fins i
tot més íntima, que és el gust de cantar, de fer cançons, de
tocar el piano, la guitarra, la flauta, i algun altre instrument, segons èpoques i moments. És una amant que perd sempre davant la
necessitat de fer servir molt i molt la veu a la meva feina, de
vegades estrafent un paper teatral d'algú que fa veure que fa por i
que mana molt, de sort que aquest paper l'haig de fer molt poques
vegades; però el que és xerrar, xerro com un conferenciant, unes
quantes hores al dia, i arribo a casa amb mal de coll; però m'agrada
tant cantar que li faig concerts a la meva filla mentre sopa; de fet,
gràcies a ella, a com sopa de bé ella mentre li canto, m'he acostumat de
nou a cantar i a tocar la guitarra, i a ella li agrada molt, i amb
això ja faig. A l'estiu, tinc millor la veu (tampoc no gaire
millor), però com a mínim la laringe no em fa mal i arriba un pèl
més amunt i potser un pèl més avall; també és veritat que a l'estiu no
tinc horaris, i tinc més temps per les meves amants, el priorat (em
refereixo al vi), Masriudoms, el terrat a la nit o al migdia, la
llibreta, els gargots, els poemes, els relats, el mar, la platja, les
torrades de pa amb oli de Masriudoms, el Sol, la pell, la sal... tot
això fa cantar més de gust, i treure cançons de tot; melodies que
es queden al terrat, i al cor i a les orelles de la meva filla, i que
no són res més que camins de muntanya per assolir a cims petits des
d'on s'hi veuen les vinyes, la platja i el Sol.
Avui
he recuperat un tros d'una de les gravacions del Terrat de
Masriudoms, que en Serrat em perdoni.
No comments:
Post a Comment