Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Sunday, December 14, 2008

Torno a la vida pública.

.


Mirant enrere, els últims tres mesos, no puc negar que he passat una etapa de molta feina. I quan dic molta feina, vull dir molta feina, segurament massa feina. L'hàbit d'intentar arribar a tot, i d'arribar-hi bé, comporta un esforç difícil d'explicar. Hi ha qui no ho entén. Hi ha qui valora l'exigència de les feines en funció del temps que et demanen que passis dins d'un espai determinat de treball. Però el cert és que la feina de professor exigeix molta feina a casa; feina que cal realitzar en silenci i en solitud. I a banda de silenci i de solitud, cal concentració, esforç intel·lectual, hores de son. També apareix el pes de la responsabilitat, l'angoixa de servir a un munt de persones. S'ha d'intentar ser just. S'ha d'evitar posar massa baix el llistó. S'ha d'animar, però també s'ha de renyar. S'ha de respondre amb efectivitat, ni que el fruit de la teva feina no el vegi ningú; ni que els efectes del teu esforç floreixin d'aquí a uns anys, quan ni el beneficiat t'agrairà res, quan ni tan sols recordarà que allò que sap, o allò que se li acut, esdevé perquè un dia tu li vas fer una pregunta, o perquè un dia li vas ensenyar a mirar el món des d'una altra perspectiva.

Tres mesos de programacions, de correccions, de reunions, de preparació de classes. D'aquests tres mesos, les tres últimes setmanes han estat intensíssimes, fins al punt d'afectar-me fins i tot la salut.

Ara sembla que la tempesta amaina, i que la feina pot agafar camins més serens.

El blog ha estat l'oli que ha evitat que els mecanismes hagin arribat al gripatge.

Confio, d'ara endavant, presentar-me a tants “reptes” com em sigui possible; tornar a escriure amb regularitat, i recuperar el ritme literari dels concursos i de relatsencatala.

Us he posat la fotografia d'aquesta estàtua nua, que un dia, passejant per Perpignan, vaig descobrir enmig d'un claustre. L'estàtua medita i reflexiona; com jo en aquest escrit, que espero que serveixi perquè tota aquella gent que ha percebut la meva absència, i que s'ha pogut imaginar que fugia o que m'apartava de la vida pública per alguna raó poc clara, sàpiga que l'únic motiu era ser eficient en la meva feina i efectiu en la meva tasca de pare de família. Ningú que no tingui fills no pot comprendre el temps que cal dedicar-los. Per això no m'esforçaré a explicar-ho. Tingueu fills i ho sabreu.

.


3 comments:

- assumpta - said...

M'alegro que puguis tornar a la normalitat desprès d'aquest període estressant. Jo sí m'havia adonat ... però com tots més o menys anem de bòlit, ja m'havia suposat alguna cosa semblant.
Benvingut de nou als "reptes" !

Helena Arumi said...

Em fa feliç el teu post!
Molt feliç. Aportes serenor i bellesa a tot allò en què participes.
Encomanes i esperones als altres.
Ets un bon professor, sens dubte. I un pilar de fortalesa i d'exemple pels teus.
Per molts anys de tu, aquí en el teu blog, a RC, en tot el què facis.
He arribat a estimar aquest esperit teu tan particular. No et conec personalment, gairebé no hem parlat.
Però, t'he llegit. I en tinc moltes pistes de l'home, de la persona que probablement ets. Amb un marge petit d'error.
Potser distant de vegades, hermètic, però com diuen els anglesos, "reliable".
I això, no té preu.

Felicitats per reflexionar d'aquesta manera tan lúcida, als que et llegim també ens fa servei.

Escèptica said...

Ànims!