Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Saturday, February 7, 2009

Pensaments sobre l'amor.

.



De la meva llarga època com a fidel d'una de les grans religions oficials, m'ha quedat, entre d'altres coses bones, la convicció que l'amor és la força que mou l'únivers; i que tot plegat acaba tornant a l'amor. La matèria evoluciona vers la consciència, i la consciència contempla l'amor com al seu destí. “Per què l'amor i no l'odi?” preguntava Niestche. “Per què l'ésser i no el “no res”?” preguntava Leibniz. Per què hi ha d'haver alguna resposta a aquestes preguntes?, em pregunto jo.
El fet de no seguir cap religió, per la impossibilitat de creure en elles, no m'impideix de cap manera creure i esperar en l'amor. I encara diré més: és aquesta fe en l'amor, la que m'ha apartat de la doctrina oficial de les grans religions. Per què no sóc catòlic? Per què crec en Déu? És llarg. Podeu seguir els enllaços als meus escrits per saber-ho. Per què parlem d'amor quan volem dir interès, és un altre aspecte sobre el que he reflexionat. De tant en tant, us posaré petits fragments d'un llibre impressionant sobre l'amor que es diu “Estima i deixa't estimar” que va escriure Maria dels Àngels Alsina i Ribé. Un llibre que podia haver escrit qualsevol persona creient en qualsevol religió, perquè quan parlem d'amor, estem parlant d'una força a la qual ens hi acostem no pas per ser creients, sinó pel fet de ser persones. Malgrat les nostres ombres, tot i la força dels instints ancestrals que ens mouen sovint a la violència i a la competició, l'amor ens crida des d'allò que podem ser, i apareix com el destí de la nostra evolució biològica.

De moment, us poso la primera cita del llibre del que us parlo.

“Quan estimem o ens adonem que som estimats, experimentem una sensació de plenitud que ens mena a l'aquietament i a donar una resposta d'estimació. Això és una constant en tota descoberta de l'amor. Només creixem quan ens sentim estimats.”
P.D. La imatge correspon a un rierol de la zona de "La Vera" a Extremadura. Fou presa a l'Abril del 2006. La podeu fer servir al vostre gust sempre que no sigui per fer negoci o per fer mal.


.

1 comment:

Helena Arumi said...

Sovint no es parla d'aquest sentiment en un sentit global. Normalment hom contempla l'enamorament entre dues persones quan parla d'amor. I certament, és tan ampli el ventall d'emocions ínfimes però reals que el mot abasta.
Fa reflexionar el teu post. Sobre els significats que atorguem a les paraules, sovint gastades per l'ús partidista que se'n fa. I el fet d'allunyar-nos del mot i pensar en tot el seu significat ple, és obrir la ment i reubicar els nostres valors, que poden romandre sense ordre dins nostre, fins que fem dissabte i deixem el que és valuós en un lloc de privilegi al nostre pensament.

una abraçada